PLAÇA MAJOR

FLIX: RETALLADES, NO GRÀCIES !!

2012-03-04T12:49:00.000+01:00

Ja tenim aprovats els pressupostos de l’Ajuntament per a 2.012. Amb un total de 4,5 milions d’euros contemplen mantenir tots els programes i llocs de treball amb que comptava l’ajuntament el 2.011, malgrat que les retallades de l’estat i de la Generalitat han posat al límit serveis cofinançats com l’Escola Bressol o la de Música. El baix deute amb que tancarem l’any (830.000 €) i una sòlida base d’ingressos unida a un augment de l’austeritat en la majoria de partides no troncals (festes majors, per exemple, passa de 130.000 a 100.000 €) ens permeten no haver ni de retallar serveis ni renunciar a continuar invertint.

En aquest sentit, tenim un important apartat d’inversions dotat amb 820.000 euros. S’iniciarà l’execució de la Llei de Barris amb l’arranjament del C/ Bons Aires (310.000 €). També s’ha previst l’arranjament de la Barca (70.000 €) i es faran tot de petites inversions en punts força necessaris com l’Av. de la Llum (nou enllumenat i noves voreres), idèntica actuació que a la baixada del Continental; substituir la xarxa d’aigua i clavegueram al darrer tram del C/Major, del C/ Gombau i el C/ Escoles; canviar el parquet del Pavelló; reparar el pati de l’Escola Bressol, arranjar l’espai interior de la Plaça de la Pau o el trasllat del jutjat de Pau de l’Ajuntament Vell al nou.

També s’inclouen altres partides de promoció local noves, com la de Turisme (10.000 €) o una línia d’ajuts per posar o canviar rètols als comerços locals dotada amb 5.000 €.

Lògicament els pressupostos van comptar amb els vots favorables de PSC i ERC i el vot en contra de CiU. Sembla que al grup convergent no els agradar gens que el pressupost creixés respecte l’aprovat el 2.011. D’entre els incomptables motius que es poden donar per no votar un pressupost vaig trobar molt pintoresc que un regidor de CiU digués en sessió plenària que com pot ser que creixin els pressupostos amb la crisi que hi ha i que això només passa a Andalusia i a Flix. Deixem per un altre dia perquè creixen els pressupostos a Andalusia, però puc assegurar que si a l’Ajuntament de Flix estem en condicions d’esquivar les retallades és, simplement, perquè els darrers anys es van fer les coses bé i no es va estirar més el braç que la màniga com a tantes institucions públiques.

Ara sembla que el millor governant és qui retalla més. Doncs no. Qui retalla ho fa perquè no té més remei. I en temps de crisi seria magnífic que les institucions públiques estiressin de l’economia. La capacitat inversora es converteix al capdavall en llocs de treball, nous o almenys en la no destrucció dels ja existents. Algú haurà d’arranjar els carrers, fanals o interiors que es remodelin, oi? Doncs això. Així, davant els que voldrien un ajuntament paralitzat sense motiu i retallant per plaer i no per necessitat jo dic: retallades? no, gràcies!!

Francesc Barbero Escrivà

ORIOL JUNQUERAS AL CERCLE D'ECONOMIA

2012-03-02T15:37:00.000+01:00

6000 VISITES AL BLOC DE "LA PLAÇA MAJOR"

2012-02-28T19:18:00.000+01:00

Avui s'han superat la simbòlica xifra de les 6000 visites al bloc de la gent d'esquerra de Flix, "Plaça Major". Les entrades més visitades han estat:

SOM COLLONUTS !!

NO SÓC EL REGIDOR NÚM 12

AL VILLAR DE CAÑAS !

EL FUTUR DEL RIU I DEL DELTA

RESET ?

INICI D'UN ANY MOGUT

ENERGIA, MEDI AMBIENT I FUTUR

2012-02-22T23:56:00.000+01:00

Dimarts vinent hi haurà una interessant jornada organitzada per CCOO que girarà al voltant de la Presentació del llibre “Energia, aigua, medi ambient, territorialitat i sostenibilitat” a càrrec dels seus autors, els professors Xavier Elies i Santiago Bordas. Tot seguit i acompanyats de Rajai Aghabi, de l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya) i en José Manuel Jurado (del Departament de Sostenibilitat de CCOO) s’obrirà un debat-col·loqui obert a les preguntes que vulguin fer els assistents, al voltant de la temàtica i les exposicions prèvies.

El 27 de gener passat el Govern del PP va aprovar, per mitjà del Reial Decret 1/2012, la suspensió de retribucions i primes en el camp de les energies renovables. Això ha creat una gran incertesa en el sector i ha posat en perill nombrosos projectes industrials associats a aquest camp. Falta veure com acaba sent la lletra petita del Reglament que desenvolupi el decret però, només en el camp de la eòlica, EolicCat –l’associació de fabricants i promotors eòlics de Catalunya- ha calculat que pot suposar la pèrdua d’una inversió material de 2.847 milions d’euros i dels plans industrials de les empreses adjudicatàries del concurs, valorats en 273 milions. A més de la desaparició de les aportacions anuals al territori i ajuntaments per valor de 28,4 milions d’euros.

El sector de les energies renovables és clau per el futur industrial de la Unió Europea, que és amb diferència l’àmbit territorial millor posicionat del planeta per desenvolupar-ne totes les potencialitats. En aquest sentit, la noticia del decret arriba en un moment en que l’estat espanyol començava a tenir les empreses i estructures suficients per participar del lideratge en el trànsit cap a les energies de l’era post-carbònica. Aquest camí està sent liderat actualment per Alemanya i és del tot irreversible. L’era del petroli barat s’ha acabat definitivament i la resta de combustibles fòssils utilitzen tecnologies antigues que ja no aporten lideratge industrial i, a més a més, augmenten la dependència energètica europea respecte tercers. L’actual crisi econòmica té un component energètic previ al desastre financer. Sumat això a la necessària lluita contra el canvi climàtic, les fins ara hegemòniques energies d’origen fòssil es converteixen en un llast problemàtic i antieconòmic.

Per contra, les energies renovables, unides a les tecnologies de la informació i la comunicació, permeten una producció energètica distribuïda per tot el territori europeu alhora que obren un espai immens d’innovació industrial i milers de nous llocs de treball associats.

El subtítol del la jornada és:” Pel futur industrial i sostenible de Flix”. Efectivament, Flix està ben posicionat per jugar un paper en aquesta nova revolució industrial. Tothom qui estigui interessat en conèixer-ne les potencialitats no pot deixar d’assistir el proper dimarts a les 17:30 a Ca Don Ventura.

Francesc Barbero i Escrivà

Regidor de Promoció Econòmica

TORNA LA PESCA

2012-02-17T23:26:00.001+01:00

No fa massa dies vaig tenir l’oportunitat de parlar amb un grup de joves del poble afeccionats a la pesca, decidits a tirar endavant un altre cop aquesta activitat al poble.
La Societat de Pescadors “El Lucio” és una entitat fundada a l’any 1963 i que va arribar a més de 300 socis. Ara, però ja feia un temps que havia aparcat la seua activitat. De fet, aquest darrer any, alguns flixancos havien competit en clubs de fora.
Aquests nois, juntament amb el suport de la Junta sortint, tenien clara la determinació de reprendre l’activitat de la Societat.
Arran de l’assemblea de socis del passat 10 de febrer, ha sortit doncs, una nova Junta. Des de l’Ajuntament els hem ajudat a un canvi de local (que serà dins l’Ajuntament Vell) i els donem suport en la seua nova tasca.
Aquesta activitat quedarà afectada sense dubte per la nova normativa de pesca que vol impulsar el govern convergent: prohibir la pesca en esquer viu i obligatorietat de sacrificar les espècies invasores un cop pescades (silur). En principi sembla una mica contradictòria i caldrà veure els efectes de la seua aplicació en el turisme sobretot a Riba-roja i Mequinensa.
N’estarem pendents. En qualsevol cas, molt bona sort a tots els que decidiu implicar-vos en una entitat del poble. Només això ja és d’agrair.

Raül Sabaté i Cervelló

ERC DEMANA UNA ACTITUD FERMA DEL GOVERN EN DEFENSA DE L'EBRE

2012-02-15T20:23:00.002+01:00

ERC demana una actitud ferma del Govern en defensa de l’Ebre

Celebra la resposta de Recoder i li demana que davant d’Arias Cañete, a diferència del silenci de Pelegrí, li expressi el rebuig al transvasament

El diputat d’Esquerra al Parlament de Catalunya per la demarcació de Tarragona, Sergi de los Rios, durant la sessió de control al Govern d’avui, ha expressat la preocupació de les Terres de l’Ebre davant l’anunci del ministre d’Agricultura i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, de plantejar un nou ‘Pacto Nacional del Agua’. De los Rios ha recordat que Cañete, a més, ha defensat la política de transvasaments com a elements d’una suposada ‘solidaritat’, argumentant que hi ha aigües excedentàries. El diputat republicà també ha esmentat que l’anterior Govern espanyol del PSOE ‘no va fer la feina que calia en no aprovar el nou Pla Hidrològic per a la Conca de l’Ebre, que havia d’incloure els cabals ambientals del riu Ebre, i per això la Unió Europea l’ha portat davant dels tribunals en no adaptar-se als terminis de la Directiva Marc de l’Aigua’.

El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, interpel·lat per Sergi de los Rios sobre les manifestes intencions transvasistes del Govern espanyol del PP, ha contestat que no li agrada la música que han sentit de la proposta i que el proper dilluns es trobarà amb el ministre. De los Rios, en nom d’Esquerra, tot i que celebra la resposta del Govern, ha preguntat al conseller per l’actitud que tindrà en la defensa de l’Ebre: ‘Serà una actitud passiva i ambigua com amb la localització del cementiri nuclear d’Ascó, que mentre al Parlament CiU hi votava en contra els seus alcaldes al territori el demanaven, o optaran per una actitud proactiva mostrant una oposició frontal cap al Govern espanyol i evitant una nova agressió sobre l’Ebre?’. El diputat republicà ha afegit tot seguit que ‘esperem que sigui l’actitud activa, la que triï’.

De los Rios, per acabar, ha recordat que ‘hi ha un precedent gens esperançador’, com és el fet que durant l’entrevista que va mantenir el conseller Josep Maria Pelegrí amb el ministre Arias Cañete, el conseller català optés pel silenci pel que fa al tema del transvasament de l’Ebre. Per això De los Rios ha demanat al conseller Recoder que ‘dilluns ho pugui arreglar’ en la seva trobada amb Arias Cañete.

nota de premsa, 15/02/12

L'ALCALDE DE MIRAVET REBUTJA CANVIS EN LA NETEJA DEL PANTÀ DE FLIX

2012-02-13T21:07:00.003+01:00

L’alcalde de Miravet rebutja canvis en la neteja del pantà de Flix (Canal 21)

L’alcalde de Miravet, el republicà Antoni Borrell, ha rebutjat aquest dilluns la possibilitat que el govern de l’Estat puga replantejar el projecte de descontaminació del pantà de Flix, tot descartant l’extracció dels residus i optant pel confinament dels fangs tòxics. Una possibilitat que es va posar al damunt de la taula divendres passat, durant la reunió que els alcaldes de la Ribera d’Ebre van celebrar a Móra d’Ebre amb el director de l’Agència Catalana de l’Aigua. De fet, el director de l’ACA, Lleonard Carcolé, va assenyalar que els problemes financers de la Generalitat estan provocant un retard en la construcció dels pous i dipòsits d’emergència vinculats al projecte de descontaminació. En declaracions a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, l’alcalde de Miravet ha remarcat que ara no tindria sentit replantejar la descontaminació del pantà de Flix, ja que caldria tornar a redactar els projectes i els estudis d’impacte ambiental. En la mateixa entrevista, Antoni Borrell ha detallat que el deute de l’ACA, el qual puja a més de mil milions d’euros, ha estat un obstacle per al a realització de les obres previstes en el pla de restitució territorial, vinculat a la neteja del pantà de Flix....

Per a més informació podeu llegir el blog "LA MARFANTA"

BICICLETADA EN DEFENSA DE L'EBRE

2012-02-08T20:02:00.001+01:00

El proper diumenge 4 de març, a les 11.00 h, tindrà lloc una bicicletada en defensa de l'Ebre que organitza la Federació de l'Ebre d'ERC amb motiu de l'anunci del ministre Arias Cañete de recuperar el transvasament de l'Ebre.
En aquest acte, hi assistiran, entre altres càrrecs nacionals, Oriol Junqueras, president d'ERC; Marta Rovira, secretària general d'ERC; Lluís Salvadó, secretari general adjunt d'ERC; Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés; Sergi de los Ríos, diputat per Tarragona al Parlament.
El punt de trobada serà l'estació de la via verda de Benifallet, a les 11.00 h, i s'arribarà fins a Tortosa, on tindrà lloc un dinar al restaurant Lo Llaüt (16 euros/persona) amb tots els participants que s'hi vulguin apuntar.
La idea és que cadascú es porti la bicicleta de casa, però si no en teniu o no us cap al cotxe, us en reservarem una de lloguer per 13 euros. En acabar, hi haurà servei de taxi per tornar a Benifallet a recollir els cotxes, però us demaneu que optimitzeu al màxim les places dels cotxes perquè serem molts conductors que hauran de tornar a Benifallet.

Nota. Canvi de dia de la BICICLETADA DEL 19 DE FEBRER COM S'HAVIA ANUNCIAT AL 4 DE MARÇ.

JA TENIM ROM !!

2012-02-03T19:03:00.000+01:00

Que ningú pensi amb el rom cremat o el de posar al combinat. El que ja tenim és el Reglament Orgànic Municipal. El primer que aprova l’Ajuntament de Flix i que constava al nostre programa electoral com una de les eines de les que dotar-nos, com a municipi, per millorar la participació ciutadana.

El vam aprovar en el ple de dimarts passat amb els vots del govern i l’abstenció dels de CiU que es queixaven de no haver participat en la seua redacció. També es queixaven de que no contemplava ni la Comissió de Comptes ni les Comissions informatives, perfectament detallades als amagadíssims articles 3 i 4. S’hi van abstenir malgrat que gràcies al nou ROM es garanteix, per exemple, que els grups a l’oposició passaran a tenir també un representant a FlixGIE (l’empresa pública que gestiona el Centre d’Empreses), fins ara reservat al govern municipal. En el mateix Ple vam acordar modificar els estatuts de GIE per fer-ho possible per donar compliment al ROM, cosa que afegida a les intervencions en el Ple em fa dubtar respecte el coneixement del text que realment poguessin tenir els companys de CiU.

Anècdotes a banda, estem molt orgullosos d’un document que regula els aspectes organitzatius de l’Ajuntament, des de els drets i deures dels regidors fins a aspectes com ara aquest:

Article 5.

1.La llengua pròpia d'aquest Ajuntament és el català. En conseqüència, tota la documentació municipal serà redactada, almenys, en aquesta llengua.

O els articles que regulen els diferents òrgans de govern (Plens, Juntes de Govern, de Portaveus, Comissions,...). Però l’aspecte que crec més rellevant i innovador és l’articulat que regula la relació amb la ciutadania a través d’eines participatives noves a Flix. Com per exemple:

CAPÍTOL III

EL REFERÈNDUM I LES CONSULTES POPULARS

Article 79.

1. L’alcalde, amb l'acord previ del Ple per majoria absoluta, podrà sotmetre a consulta popular els assumptes de competència municipal que siguin d'especial importància per als interessos dels veïns.

2. El Ple de l’Ajuntament haurà de debatre i resoldre les sol·licituds de consulta popular presentades per un nombre de veïns que com a mínim sigui igual al 10% dels majors d’edat inscrits en el padró municipal i seguint els requisits següents:

a) Les signatures hauran de ser legalitzades davant notari o del secretari

de l'Ajuntament.

b) En el plec de signatures hi haurà de constar el nom, l'adreça, el

número de document d'identitat i la signatura.

b) La sol·licitud de consulta electoral ha de contenir un extracte del tema

o qüestió a sotmetre a consulta, i la formulació de la pregunta de manera

que s'hagi de contestar negativament o afirmativament.

3. Un cop presentada la sol·licitud, aquesta s'haurà de considerar en el Ple

municipal, si acompleix tots els requisits, en el termini màxim de dos mesos.

O el que regula el que hem volgut anomenar Iniciativa Popular:

CAPÍTOL IV

LA INICIATIVA POPULAR

Article 80.

1. El Ple de l'Ajuntament haurà de debatre i resoldre sobre les proposicions presentades per un grup de veïns, si vénen avalades per un nombre de signatures igual o superior al 5% del nombre d’inscrits en el padró municipal majors de 16 anys.

2. Les signatures hauran de complir els requisits a) i b) de l’article anterior.

3. Podran signar i presentar proposicions, tots els empadronats a Flix majors de 16 anys.

4. Per temes específics i del seu interès, també podran signar proposicions els propietaris de béns immobles, i els titulars d'activitats econòmiques ubicades al municipi.

5. La proposició haurà de contenir una exposició de motius i la part dispositiva que s'ha de sotmetre a votació. També s'ha de fer constar la persona designada per intervenir en el Ple municipal per argumentar en defensa de la proposició.

6. Un cop presentada la proposició, aquesta s'haurà de considerar en el Ple municipal, si acompleix tots els requisits, en el termini màxim de dos mesos.

Fer notar que podran recollir signatures i signar en d’altres iniciatives tots els flixancos i flixanques a partir dels 16 anys. També recull el dret de ciutadans i associacions a intervenir en el Ple o les bones pràctiques que han de mantenir els mitjans de comunicació públics. En breu tot el text estarà disponible a la web de l’Ajuntament per a qui el vulgui consultar.

Francesc Barbero i Escrivà

PRESSUPOST DEL CONSELL COMARCAL: MOTIUS PER VOTAR EN CONTRA

2012-01-31T13:55:00.000+01:00

ERC a la Ribera d'Ebre vota en contra al pressupost del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

L'increment dels càrrec de confiança i la inexistent voluntat de negociació són les raons pel vot contrari.

Els 4 consellers comarcals d'ERC a la Ribera d'Ebre van votar en contra dels Pressupostos 2.012 del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, ja que tot i ser uns pressupostos tècnicament ajustats i que són essencialment continuistes respecte els de l'anterior equip de govern presidit per ERC tant en qüestions socials com econòmiques, tenen dos factors molt negatius.

En primer lloc, la inexistent voluntat de diàleg i negociació dels pressupostos per part de l'equip de govern, que ha tramès als grups comarcals el pressupost 5 dies abans del Ple, sense ni tan sols una reunió prèvia per exposar-los i parlar-los, com sempre anteriorment s'havia fet.

I en segon lloc, perquè si l'equip de govern anterior, amb Bernat Pellisa al capdavant, va fer un esforç per reduir els càrrecs de confiança a 1 (el gerent). Des d'ERC no podem compartir ni entendre que l'actual equip de govern, i amb la situació econòmica per la que passa la comarca, augmenti els càrrecs de confiança fins a 4: Gerent, Cap de premsa i protocol, Director de programes del CiS i Cap de l'Area de Dinamització Econòmica, amb la despesa que això suposa, especialment en un pressupost que disminueix de mitjana un 10% i que deixa d'aportar diners, respecte a anys anteriors, a tots els consorcis i organismes locals amb els quals col·labora el Consell.

Ribera d’Ebre, 31 de gener de 2.012.

ORIOL JUNQUERAS A LA RIBERA D'EBRE

2012-01-30T21:34:00.002+01:00

Junqueras: ‘El govern espanyol insulta la intel·ligència i la dignitat dels ciutadans de Catalunya’

27 DE GENER. El president d’ERC, Oriol Junqueras, abans de reunir-se amb alcaldes i regidors del partit del Priorat, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, ha manifestat a Móra la Nova la seva satisfacció perquè finalment no s’instal·larà el cementiri nuclear a Ascó. Per a Junqueras, ‘això obre el camí de l’etapa postnuclear i de la no dependència de la Ribera d’Ebre del monocultiu nuclear. Ara s’ha de començar a treballar amb la diversificació econòmica i empresarial d’aquestes comarques, utilitzant aquests darrers anys que queden fins al tancament de les centrals i d’entrada de diners provinents d’aquest sector, per assegurar la diversificació de l’economia i la possibilitat que hi hagi una economia sostenible vinculada a les energies renovables, el turisme, l’agricultura i altres sectors'. Junqueras ha proposat la creació d’una taula comarcal per a la recuperació i la diversificació econòmica de la Ribera d'Ebre, i que aquestes comarques, que durant molt de temps han pagat un preu molt alt com a subministradors d’energia, puguin acollir centres d’innovació i recerca en l’àmbit de les energies renovables. A més, també ha proposat que la línia ferroviària actual doni un servei sòlid en transport i logística a aquestes comarques connectant el corredor del mediterrani amb l’Aragó, fet que serviria per impulsar-ne la indústria.

Junqueras ha valorat amb molta preocupació la decisió del Consell de Ministres d’’anul·lar el suport a les energies renovables, ‘perquè afecta negativament sectors que poden ajudar a superar la crisi i a construir el camí de la recuperació econòmica’. I tot això, segons Junqueras, ‘mentre el Govern espanyol continua prioritzant la despesa en banderes, piscines i ambaixades ‘. El president republicà també ha lamentat que ‘el Govern espanyol insulti la intel·ligència i la dignitat dels ciutadans de Catalunya quan s’atribueix el paper de garant del rigor pressupostari i que les Administracions públiques no facin un mal ús dels seus pressupostos’. El polític republicà ha recordat que si algunes comunitats autònomes i alguns ajuntaments han tingut una actuació especialment irresponsable en aquest àmbit són les governades pel PP. Com el País Valencià, una de les més endeutades en renda per càpita, o l’ajuntament de Madrid, que representa una tercera part de l’endeutament de tots els ajuntaments de l’estat.

Per acabar, Junqueras ha fet referència a la convocatòria del referèndum per la independència d’Escòcia afirmant que ‘estem convençuts que el camí per preparar qualsevol mena de transició nacional està en que sigui el govern d’un mateix país qui lideri aquest procés de reflexió i estudi, com ha fet el govern escocès’. D’aquí que hagi fet una crida explícita al Govern de Catalunya de fer un procés de seguiment i anàlisi de com el govern escocès condueix el procés d’autodeterminació. ‘Nosaltres estem disposats a fer de pont i enllaç amb el govern escocès, i acompanyar-los si estan disposats a fer aquest pas’, ha dit després de recordar que comparteix grup europeu amb el Scottish National Party.

FRANCESC BARBERO A L'EXECUTIVA D'ERC

2012-01-23T19:24:00.001+01:00

Dissabtea la tarda, al Centre Cívic de Deltebre, més d’uncentenar de militants de la Federació de l’Ebre d’Esquerra participaren en elCongrés Regional en què es va votar la renovació de la Presidència i del’Executiva. Després de fer balanç del funcionament del partit durant elsdarrers anys, Gervasi Aspa,president sortint i únic candidat que s’havia presentat per tornar a encapçalarl’Executiva, va rebre el suport del 71% dels militants assistents, renovantaixí el càrrec. Tot seguit, Aspa presentà la seva proposta d’Executiva, totqualificant-la de ‘continuista i amb una important presència de càrrecsmunicipals’.

LaSecretària General d’Esquerra, Marta Rovira, va cloure el Congrés encoratjant els militants icàrrecs presents a ‘treballar amb rigor i seriositat perquè el país ensnecessita, perquè és moment de sumar i perquè hem d’oferir solucions per sortirde la crisi i reactivar l’economia des de l’àmbit local’. Per aRovira, ‘ERC ha de seguir sent un partit útil, amb sintonia amb lesnecessitats de la gent i del territori: a les Terres de l’Ebre ho heu fet aixíi la gent us ho ha reconegut’.

La nova executiva escollida és la següent:

Gervasi Aspa, President; Montse Perelló,Vicepresidència; Albert Salvadó, Secretaria d’Organització; Antoni Cutrona,Secretaria d’Administració i Finances; Jordi Gaseni, Secretari d’Imatge iComunicació; Neus Sanromà, Secretaria de la Dona; Adam Tomàs, Secretaria dePolítica Municipal i Portaveu; Francesc Gas, Secretaria de PolíticaParlamentària, Territorial i de Medi Ambient; Rubén Alegria, Secretaria deFormació; Josep Felip Monclús, Secretaria de Política Social; Joan SalvadorBalagué, Secretaria de Política Cultural i Lingüística; Alfons Montserrat,Secretaria de Política Econòmica; i, Josep Llop, Ferran Cid i Francesc Barbero, vocals.

INICI D'UN ANY MOGUT

2012-01-18T16:35:00.001+01:00

Segurament, després de l’ensurt de la Barca del dia 2 de gener,més d’un va exclamar allò de “comencem bé l’any!”. Per contrastar-ho, però,l’actualitat també ens ha donat un parell de bones notícies en el camp econòmicque crec que cal destacar.

D’una banda, la web municipal ja es va fer ressòd’una notícia del Diari de Tarragona sobre la propera obertura d’un tanatori aFlix durant aquest any que acabem d’encetar:

http://www.diaridetarragona.com/ebre/063476/sector/funerari/segueix/creixent/terres/lebre/tot/crisi

Les preguntes sobre el projecte:

Qui? L’empresa que farà la inversió és la que jagestiona, entre d’altres, els tanatoris de Móra d’Ebre o Gandesa: la Funerària Riberad’Ebre - Terra Alta - Priorat.

On?. Estarà a les dos naus que hi ha al costat de lazona enjardinada de l’entrada al Polígon de la Devesa. Al costat de la FusteriaJoan. Té una bona accessibilitat en vehicle –pensem que no només donarà serveia Flix, sinó també als pobles veïns- i la propera construcció de la passera pera vianants al pont (ha d’estar acabada a l’estiu), millorarà notablementl’accessibilitat des del poble a tota la zona i al Polígon de la Devesa.

Com? Les dos naus sumen uns 400 m2 de superfície. El fetde ser cantoneres i tenir doble façana permetrà fer una adequació moltlluminosa del centre, que es previst que tingui dos sales de vetlla. La zonaverda que té al costat és un notable valor afegit per al tanatori.

Quan? La previsió és que obri a finals d’any, seguintel calendari d’expansió de la companyia, que preveu obrir abans del de Flix un noutanatori a Falset.

Després que durant la passada legislatura es frustrésla instal·lació del tanatori en una zona cèntrica del poble, per fi s’aconsegueixun equipament important que mancava a Flix. Amb l’afegit que no costarà ni uneuro a les arques públiques ja que la inversió és totalment privada. Era unassumpte que hagués pogut acabar amb una inversió municipal si no hi responia positivamentcap inversor privat. Esvaït el problema, crec que cal felicitar-se per una bonanoticia que ajuda a consolidar Flix com el centre de serveis de la Ribera Nord.

Per altra banda, el Centre d’Empreses ha tancataquesta setmana un acord per a què s’hi instal·lil’empresa de promoció eòlica NORDEX ( http://www.nordex-online.com/en). Fundada el 1.985 aDinamarca i amb seu actual a Hamburg, la multinacional alemanya ha instal·latmés de 4.600 molins que sumen 7.100 MW a 34 països diferents. A Flix, ocuparàun despatx i la darrera nau que quedava lliure al Centre d’Empreses. Des delpunt de Flix, NORDEX donarà servei al parc que està ampliant a La Granadella i al parceòlic de Barbers, a Ascó, actualment en construcció.

Amb aquest nou inquilí només restarà un despatxlliure per arribar al 100% d’ocupació. Serà la tercera empresa del Centre d’Empreses,junt amb Vestas i Alstom, d’un sector –el de les energies renovables– cridat aser un dels pocs motors actius els propers anys.

En aquest sentit, el Centre d’Empreses engegarà elproper mes de març un curs de tres mesos de durada sobre energies renovablescofinançat pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) i destinat a facilitar lainserció d’aturats en aquest nou àmbit d’ocupació. Qui en vulgui més detalls espot dirigir a: http://www.flixgie.cat/

La Barca tornarà a ser noticia quan torni alriu d’aquí uns mesos degudament reparada, esperem que també l’acompanyin més noticiescom aquestes dues durant la resta d’any.

FrancescBarbero i Escrivà

Regidor de Promoció Econòmica

ASSEMBLEA DE LA RIBERA D'EBRE PER LA INDEPENDÈNCIA

2012-01-15T14:19:00.002+01:00

Ahir a Miravet més de 50 persones provinents de bona part dels pobles de Ribera vàrem assistir a la primera Assemblea de la Ribera d'Ebre per la Independència i per preparar la participació de la comarca a la Assemblea Nacional Catalana (ANC). Així es proposà que es formalitzarà en la propera reunió, la Junta Territorial de la “Ribera d'Ebre per la Independència” i es planificà un full de ruta per què tots els pobles organitzin Assemblees per la independència i formar així els "Pobles per la independència".

Així mateix s'acordà enviar als Ajuntaments de la Ribera de l'Ebre la documentació per formalitzar i unir-se a l'Associació dels Municipis de la Independència, seguint l'exemple dels 10 Ajuntaments de les Terres de l'Ebre que fins el moment ja ho han fet.

Finalment s'informà del proper acte que es farà el auditori Felip Pedrell de Tortosa el dia 11 de Febrer a les 12 del matí.

LA SOCIETAT CIVIL I EL CEMENTIRI NUCLEAR

2012-01-09T15:14:00.001+01:00

Satisfaccióa ERC per la victòria de la societat civil en la lluita contra el cementirinuclear

Desd’ERC s’entén que l’oportunitat per a la Ribera d’Ebre comença ara, quan es podrà començara parlar del futur sense imposicions

Elpassat dimarts, 3 de gener, l’Executiva Comarcal d’Esquerra Republicana deCatalunya a la Riberad’Ebre es va reunir a Móra la Nova per valorar la decisió del Consell de Ministres d’ubicarel cementiri nuclear a Villar de Cañas (Conca).

Així,el portaveu d’ERC al Consell Comarcal i regidor de Flix, Francesc Barbero, va valorarpositivament per a la Riberad’Ebre la decisió presa pel Consell de Ministres, i afirmava que “és motiuper congratular-se, sense cap mena de dubte. Després de dos anys de lluita ireivindicació de grups socials com ara Veïns d’Ascó o la CANC i de formacionspolítiques com la nostra, que ens hem manifestat amb força al carrer ipresentat iniciatives a totes les institucions on hi tenim representació; ajuntaments,consells comarcals, diputacions, Senat i Parlament de Catalunya”.

D’altrabanda, l’alcalde de Rasquera i expresident del Consell Comarcal, BernatPellisa, va considerar que a partir d’ara s’obre un període per a ladiversificació econòmica de veritat, “podrem començar a treballar des delconsens amb la resta de formacions polítiques i amb la societat per posar lesbases d’un model econòmic de futur, amb el qual, sense deixar de banda laindústria i els serveis, sectors com l’agrícola, l’agroindustrial o el turístictenen més possibilitats de reeixir”. Pellisa ha afirmat també que “quedaenrere un període d’imposició com ha estat el procés del cementiri nuclear queva arrencar pel pacte entre CiU i PSC a l’Ajuntament d’Ascó, que no comptavaamb el suport del territori (ni de cap institució) en aquests 2 anys en quès’ha demorat la decisió”.

L’executivad’ERC a la Riberad’Ebre es manté alerta, sabent, a més, que en els propers anys, probablement enuns 10 o 15 anys, els reactors nuclears d’Ascó arribaran al final de la sevavida útil. I sense la llosa del cementiri nuclear ‘cal que treballem, ara que encara hi som a temps, per aconseguir unmodel de desenvolupament alternatiu, que generi llocs de treball i en pro de ladiversificació de l’economia ino per seguir en el monocultiu nuclear’. ERC ha recordat que les desenes demilions d’euros que han arribat a l’Ajuntament d’Ascó i als municipis de lesàrees nuclears, per lluitar contra el monocultiu nuclear reconegut per l’Estat,no s’han invertit degudament. Segons Josep Maria Sàez, president comarcal d’ERCa la Riberad’Ebre, “cal començar a treballar en unanova oportunitat, i cal fer-ho d’una manera diferent, ja que massa vegades elsrecursos que s’haurien hagut de destinar a la diversificació han estatutilitzats per generar un estat d’opinió favorable al model nuclear, renuncianta qualsevol alternativa”. Finalment, Sàez ha recordat també que “allò què no volem per nosaltres no hovolem per a Villar de Cañas ni per a enlloc, però cal valorar que la Ribera d’Ebre ja ha estatprou solidària amb el sector energètic català i estatal i ara mereixem un futurdiferent”.

Ribera d’Ebre, 9 de gener de 2012

COMUNICAT ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

SOM COLLONUTS !!

2012-01-02T19:11:00.000+01:00

Som collonuts !!

Perdoneu però algú ho havia de dir. El títolés contundent, però reflecteix el meu estat d’ànim.

Vull parlar-vos del tractament de les CatalunyaRàdio i TV3 i 3/24 sobre la notícia del cementiri nuclear. Ja sabeu que enpenso, però m’ha indignat que la notícia sigui donada com un tema menor a lesnotícies del dia. Fins i tot la notícia de la celebració del cap d’any aUruguai ha passat per davant, i a latarda ja ni era titular !!.

Després de 2 anys de lluita, de més de 700dies que mos ha fet patir el govern socialista, on hem tallat carreteres, hempresentat denúncies a Fiscalia, hem fet caravanes de cotxes (sabeu que és estartot un dia assegut a un cotxe i anar tocant lo clàxon ?), ens hem posat enpolítica, hem organitzat bicicletades, hem penjat pancartes i sobretot desprésde manifestar-nos: I és que a les manifestacions d’Ascó i Móra d’Ebre no vanvenir autocars de Barcelona, de fet, los que van pujar de Tortosa no passavendel centenar diria jo. Allà els més de 2000 que vam ser, érem tots de lescomarques veïnes i la majoria de la Ribera d’Ebre.

Són molts els que esperant que la solucióhagués estat una altra, ja tenien clar abandonar el seu poble de sempre: novoldrien viure al costat del “mamotreto”; molts vam plorar de ràbia quan unssenyors sols a un Ajuntament decidien sense preguntar per tota una comarca.

Hem escrit cartes als diaris, trucat a lesràdios, alguns han demanat festa per anar a Madrid a manifestar-se, s’hanrepartit octavetes, s’han fet pintades, s’han fet tancades al Consell Comarcal,ens hem barallat amb pro-cementeris que eren amics o familiars..... i ara locoi de cap d’Any a l’Uruguai passa per davant de la lluita de la gent del’Ebre.

Sens dubte és la darrera humiliació de TV3 –la seua-. Jo vaig fer un dels darrers actes de lluita trucant a TV3 i a laCorporació Catalana de TV fent-li treure els colors al pobre noi que em vadespenjar el telèfon.

És temps doncs, de reivindicar-nos, de dir quesom collonuts per la feina que hem fet i gràcies a la qual s’ha aconseguitaixò. Perquè ningú no s’enganyi, amb un govern convergent a la Generalitat totapuntava cap a Ascó i només la pressió popular ha estat determinant. A aquestapressió li diuen ara que ha estat una “decisió política”, en realitat vol dir“opinió de la gent del territori”. I també dels partits polítics: ERC sobretota les Terres de l’Ebre ha estat clau, però també destacar a ICV i Solidaritat (SI)que sempre han estat al nostre costat.

Això sí: no ens ho reconeixeran i ens ho hemde dir nosaltres i faran com l’interessat Diari de Tarragona que abans de donarveu a la CANC, o als Veïns d’Ascó, la dóna a l’AMAC que protesta contra ladecisió del PP.

Per tant, si heu lluitat, encara que siguivotant a les webs, trucant als diaris, manifestant-vos, participant en elsbicicletades, en les caminades, venint a ballar al mític concert de Marçà, sialmenys heu donat la vostra opinió en públic, sentiu-vos ara orgullosos d’haverfrenat un cementiri nuclear al costat de casa vostra i reserveu-vos a la primaveraun dia per anar al poblet de Castelló (Fatges – Tivissa); lloc emblemàtic on vanéixer la CANC i on hi haurà, esperem, una darrera trobada festiva.

Raül Sabaté i Cervelló

AL VILLAR DE CAÑAS !

2011-12-30T20:40:00.001+01:00

Tot sembla indicarque finalment el cementiri nuclear anirà a la província de Conca. Encara no fauna estona que el flamant consell de ministres ho decidia.

Un tema que ha fettanta nosa al govern socialista i que no ha gosat resoldre, un tema que haferit tant el nostre territori i -suposo que d’altres- està per fi aclarit.

Com que no sócsospitós de simpatitzar amb el PP, puc dir que cal lloar la ràpida gestió deltema per part dels populars. I és que no es pot arrossegar un tema com aquesttants anys. En el primer consell de ministres, ja s’ha escollit un delscandidats.

Tinc ben gravat ala memòria el Nadal de fa 2 anys: elconsistori d’Ascó es postulava per allotjar l’abocador nuclear (sensereferèndum) i els primers enfrontaments pel tema començaven al pobleencapçalats per una Plataforma Volem Viure a Flix, que sense reconèixer-hopúblicament, li donaven suport.

Des de llavors, elsque volem seguir vivint al poble, però que també volem que hi visquin els fillsdels nostres fills, no hem parat de lluitar contra aquest “mamotreto” que no espaga amb diners.

Els meus primerspensaments en escoltar la notícia, han estat pels munts de persones que m’handit “faran lo que voldran”, o “jo no puc opinar perquè tinc un negoci”, tota aquellagent que no ha volgut lluitar, que en parlar-ne, canviaven de tema, quepreferien 7000 tones de radioactivitat enterrades al costat durant segles a ferun pas valent per la terra que els ha vist créixer.

No tinc ni el mésmínim dubte que la forta oposició popular ha desbancat la Ribera d’Ebre com aopció i això ens n’ha de fer sentir orgullosos. La CANC, Veïns d’Ascó, lesplataformes del Priorat, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, el referèndum del92% en contra de Vinebre, la llista de municipis catalans que han votat esmenescontràries, com l'ajuntament de Flix, la majoria a les Terres de l’Ebre, partits polítics i totes les manifestacions o actes de protestano han estat perquè sí.

Ara vindrà quan elspartidaris, ens recriminaran que ha estat una oportunitat perduda o ens diranallò tan graciós de que ha estat en criteris polítics.... li diuen política,però volen dir que s’ha tingut en compte la pressió popular. Faltaria més! Noes pot posar en un territori on tindràs a tanta gent oposant-s’hi. O et diuenque “tècnicament” el millor és Ascó, quan un xiquet petit ja veu que posar aixòdavall de 2 grans preses hidroelèctriques i a 500 metres del nuclihabitat d’Ascó és una barbaritat.

No vull acabarsense dir que no em sembla bé aquesta instal·lació ni per Ascó, ni per Villarde Cañas ni per enlloc. La indústria nuclear ha de resoldre el problema que té:què fer amb uns residus que tenen una vida mitjana de 240000 anys; no és nineta ni segura com se sol dir. I quan es parla de costos, cal sumar aquestoscementiris i el transport de bidons radioactius.A Alemanya, fins i tot computenal cost nuclear -com és lògic-, la despesa en cossos de policia i militars quetreuen a la gent lligada de les vies i que desbloquegen carreteres.

Espero sincerament que aquesta bona notícia ampliï elshoritzons de desenvolupament econòmic de la comarca i celebro que per fi, arasí, deixi de ser tema de conversa per molt temps.

Raül Sabaté i Cervelló

PROJECTE PRESSUPOSTOS GENERALITAT 2012 PER POBLES I COMARQUES

2011-12-28T21:46:00.000+01:00

LA UNIÓ EUROPEA I EL CABAL AMBIENTAL DE L'EBRE

2011-12-22T20:54:00.003+01:00

L’eurodiputat d’ERC, Oriol Junqueras, considera greu que el Govern espanyol no hagi fet arribar a la Comissió Europea la informació necessària per redactar el nou Pla Hidrològic de Conca de l’Ebre.

Brussel·les, 20 de desembre del 2011.

La Comissió Europea, en resposta parlamentària a l’eurodiputat Oriol Junqueras, ha afirmat que no té coneixement dels estudis tècnics que s’han elaborat per determinar el cabal mínim de l’Ebre. ‘Seria greu que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i el Govern espanyol haguessin amagat informació a la Comissió Europea i, per aquest motiu, hem entregat una còpia dels estudis redactats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre sobre el cabal ambiental de l’Ebre a l’Executiu comunitari’, ha explicat l’eurodiputat republicà. A més a més, Junqueras també ha enviat a la Comissió les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya que hi donen suport.

En la resposta parlamentària, la Comissió Europea també reconeix que l’Estat espanyol està aplicant amb un retard important la Directiva Marc de l’Aigua, motiu pel qual l’Executiu va portar aquest juliol l’Estat espanyol davant del Tribunal de Justícia de la UE. Així mateix, cal recordar que la Comissió no ha pogut fer cap avaluació dels plans hidrològics de conca perquè l’Estat espanyol no els ha notificat i, en el cas del de l’Ebre, tampoc l’ha presentat a consulta pública.

‘L’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per part de l’Estat espanyol és flagrant, i no només per la imatge que transmet a la resta d’Europa, sinó també perquè continuem sense tenir damunt la taula dos requisits importants: la proposta de cabal ambiental i la consideració correcta dels peixos i icitofauna que determinen la qualitat de l’aigua’, ha afirmat Junqueras.

L’eurodiputat republicà també ha subratllat: ‘L’actuació de l’Estat espanyol en la gestió de l’Ebre és un dels millors exemples de la necessitat de Catalunya i les Terres de l’Ebre de tenir una veu pròpia i directa a Europa i, per tant, que la independència ens és més necessària que mai’.

De fet, en resposta a Junqueras, la Comissió Europea adverteix l’Estat espanyol que‘d’acord amb l’art. 8 i l’annex V de la Directiva Marc de l’Aigua, l’estat ecològic dels rius ha d’evaluar-se en funció dels següents indicadors de qualitat biològica: composició i abundància de la flora aquàtica; composició i abundància de la fauna bentònica d’invertebrats; i composició, abundància i estructura d’edats de la fauna ictiològica’. Per Junqueras, cal exigir a l’Estat espanyol que tingui en compte aquesta definició tècnica a l’hora de redactar el nou Pla de Conca de l’Ebre.

L'OCUPACIÓ A FLIX DINS LA COJUNTURA DE L'EBRE

2011-12-18T19:06:00.000+01:00

L’ocupació a Flix dins laconjuntura de l’Ebre

El passat dia 5 de desembre, la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV va presentar les dadesrelatives al tercer trimestre de 2.011 del Butlletí de Conjuntura local de lesTerres de l’Ebre.

La principal dada és que les comarques ebrenques han experimentat unacaiguda del 5,2% en l’ocupació. El butlletí fa especial seguiment dels 11 municipisde més de 4.000 habitants de la demarcació. Aquest municipis presenten unacaiguda mitja en l’ocupació del 5.3% A l’igual que en les dades del passattrimestre només Flix i l’Ametlla de Mar tenen creixements positius: un 10,3% iun 2,9% respectivament. Lidera el rànquing de destrucció de llocs de treball –tambéigual que en el passat trimestre- La sènia (-13 %) seguida de Roquetes (-12%).També és de destacar que el ritme de destrucció d’ocupació s’ha accelerat a lesprincipals ciutats de la demarcació: Deltebre (-8,4%), Amposta (-7,2%) iTortosa (-4,1%). La construcció ha estat el sector que més ha contribuït a la caigudade la ocupació amb un 23,1% del total de llocs destruïts, seguida del’agricultura (-10,1%) i els serveis empresarials (-7%). A diferència del segontrimestre, on els serveis socials tenien un creixement positiu, ara tots elssectors presenten xifres negatives.

A nivell local els sectors que han creat ocupació durant aquest períodehan estat els serveis socials en primer lloc, seguits del comerç, el transporti l’hostaleria. La indústria, la construcció i la resta de sectors han tingutlleugeres davallades (un -2% en conjunt). En nombres absoluts, l’augmentd’ocupació es tradueix en un saldo interanual positiu de 71 nous llocs detreball.

Aquests dos trimestres amb creixements positius (un 12,2% en el segontrimestre i el 10,3% en el tercer) serveixen per compensar un primer trimestreon Flix va tenir unes dades molt negatives (-17,5%) i consoliden la tònica localde mantenir-nos al marge de la destrucció generalitzada d’ocupació que presententots els pobles de certa mida del nostre entorn.

Podeu trobar l’estudi sencer, així com els butlletins de trimestres passatsa:

http://www.urv.cat/catedres/economia_local_regional/Transferencia.html

Francesc Barbero i Escrivà

MOLÍ D'ORIOL VS BARCA

2011-12-16T17:04:00.001+01:00

En el darrer Ple municipal el grup de CiU vapresentar una moció instant a què l’Ajuntament de Flix presentés el recentmentaprovat projecte de musealització del Molí d’Oriol a una línia d’ajuts per arestauració de patrimoni natural i cultural del programa LEADER. Val a dir –comja vaig manifestar en el Ple- que era una bona idea i que el projecte s’adiu al’esperit de la subvenció. Si el grup de CiU fes sempre propostes com aquestaseria realment factible arribar-hi a acords sovint. No facilitava l’acord quees barregés el projecte de l’Hotel d’entitats pel mig a mode de roc a la faixaper tocar el crostó al Govern. De l’obsessió pel Hotel d’entitats ja enparlarem un altre dia.

També des del Govern municipal havíem valoratseriosament presentar aquest projecte al LEADER, uns ajuts que mai s’haviensol·licitat abans des de Flix, ja que són una línia que dóna prioritat al’empresa privada (dels sectors agroalimentari i turístic) i només aténpeticions públiques si després de subvencionar tots els privats queden fonssuficients. En la conjuntura actual d’escassetat de recursos crec que es unaobligació presentar-se a totes les convocatòries per minses que siguin lespossibilitats d’obtenir finançament.

Dit això, aquest és un projecte que haurà de competiramb els dels altres municipis de la Ribera d’Ebre i Terra Alta que s’hi presentin. Precisament lasingularitat del projecte de la Barca respecte de la del Molí d’Oriol –o els que puguinpresentar d’altres municipis- i, especialment, la urgència en la reparació delPas de Barca, ens va fer decantar per aquest darrer. Així, s’han sol·licitatels fons per fer una rehabilitació a fons dels dos llaguts i poder comprar unpantalà que els substitueixi quan un dels dos necessiti un repàs. Es vol, endefinitiva tornar a l’esquema tradicional que feia servir un tercer llagut peranar fent la roda amb els dos que sempre hi ha a l’aigua. Ara, el tercer llagutserà un pantalà que es podrà aprofitar com a embarcador quan no funcioni com a“crossa” de la barca. Si no s’aconsegueix la manera de poder fer petitesreparacions als llaguts fora de l’aigua ens trobarem sempre en l’actualdinàmica d’haver de fer intervencions a fons cada 7-8 anys perquè no s’han tretels llaguts del riu en tot aquest temps. La darrera, sense anar més lluny, esva fer el 2.005 i va costar 90.000 euros. Seguir així no és sostenible i calsortir al pas d’aquesta dinàmica. Si tenim la sort de ser escollits en elprograma LEADER podrem posar-hi remei definitivament.

Tornant al molí, durant el Ple vaig destacar lasatisfacció que ens produïa –al grup d’ERC- que, avui per avui, tots elsregidors dels diferents grups vegin els elements patrimonials com un actiuimportant a on invertir, que a més de proporcionar qualitat urbanística, paisatgística,cultural i d’autoestima, signifiquen també un element econòmic a tenir encompte. Encara més –afegia- quan fa deu anys la discussió en el ple municipalsobre l’obertura de l’Avinguda de la Llum i l’afectació al Molí d’Oriol girava sobre les placesd’aparcament, prescindint del seu potencial cultural. Això, pel que es veu vamolestar el regidor de CiU, Sr. Guiu que va afanyar-se a contestar-me en virtutde què era regidor en la època en qüestió i que l’objecte de discussió erasobre el mal acabament de l’obra i afegint que l’actual alcalde també eraregidor i a més, al govern. Defugint qualsevol intent de fer-ne una qüestiócentrada en els que llavors eren regidors -tant a govern com a la oposició-resulta evident que abans de l’entrada d’ERC a l’Ajuntament de Flix lasensibilitat pel patrimoni local era més aviat escassa.

En el cas que ens ocupa, el resultat d’aquelladeixadesa és encara avui visible. Per tal de no sacrificar la línia de 5 o 6aparcaments que hi ha al lateral de l’Av. de la Llum a l’alçada del molí es va:

1. desmuntar una premsa que ara està escampada a mode decoratiua la zona verda davant la plaça d’aparcaments, provocant la pèrdua d’unainformació valuosíssima sobre el període històric en què es va procedir a l’ampliaciódel molí.

2. enderrocar la cantonada que dóna a l’Av. Catalunya, que esva reconstruir enretirada i arrodonida per tal que no quedés el pas massaestret a què al·ludia el Sr. Guiu en el Ple.

3. es va enderrocar la meitat de l’alçada de la paret principaldel molí perquè algú la veia perillosa malgrat que l’arqueòleg territorial de la Generalitat s’himostrava contrari i la paret feia anys que estava igual, formant part del’accés a la pista de la Unió Social.

4. i per últim es va omplir el molí de la runa de l’enderroc ies va aplanar amb una excavadora per poder fer-hi un aparcament, opció que alfinal no va tirar endavant.

I si aquesta darrera opció no va reeixir va serperquè un grup de gent preocupada pel patrimoni es va mobilitzar i va protestari va fer escrits i queixes. De fet, aquesta mobilització va ser l’embrió delque seria després La Cana,entre els socis fundadors de la qual tinc el goig de comptar-me.

Després d’uns anys en que hem hagut d’aguantar bromesi malicies al voltant de la sensibilitat de la gent d’ERC a Flix vers el nostrepatrimoni cultural, crec que és de justícia recordar d’on venim i on,afortunadament, som ara.

Dit això, si el que es pretén es treballar per la culturaa Flix, benvinguts al club, i espero el suport de tothom quan decidim, des delgovern municipal, presentar el projecte del Molí d’Oriol a d’altres líniesd’ajuts.

Pel que fa a la Barca, el seu estat, malauradament, no permetesperar a d’altres convocatòries i si, finalment, no hi ha fons pelsajuntaments al LEADER, o no surt escollit el nostre projecte, caldrà buscar unaalternativa menys ambiciosa per mantenir operatiu un dels quatre darrers passosde barca que queden a l’Ebre junt als de Miravet, Boquiñeni i Torres deBerrellén, aquests dos darrers a l’Aragó.

Francesc Barbero i Escrivà

FLIX: L'ATUR HA BAIXAT UN 22,83 % EL NOVEMBRE

2011-12-15T19:51:00.000+01:00

Segons ens informa Foro-ciudad l'atur a Flix ha baixat un 22,83 per cent el passat novembre, baixant en relació al mes d'¡octubre de 184 i situant-se la dada del nombre d'aturats a 142.

Recordar que l'any passat (2010) la dada era de 159 aturats, i el mateix mes de novembre de l'any 2009, any de la crisi d'Ercros i els tancament d'Inquide i Recuprod havia arribat a 187 la xifra d'aturats.

Amb tot la xifra més elevada d'aturats, segons les dades de la web Foro.ciudad es donaren el mes de març del 2010, amb 207 aturats.

FLIX: EVOLUCIÓ DEL PRESSUPOST (1985-2011)

2011-12-12T18:11:00.002+01:00

FLIX: evolució del presupost de l’ajuntament 1985-2011.

Any	Total Pressupost	% Var
2011	4.263.767,94 €	11.42%
2010	3.826.882,88 €	-17.15%
2009	4.619.277,00 €	26.64%
2008	3.647.697,00 €	-15.21%
2007	4.301.801,00 €	-13.69%
2006	4.983.846,00 €	34.89%
2005	3.694.848,00 €	27.89%
2004	2.889.011,00 €	-11.95%
2003	3.280.938,00 €	11.22%
2002	2.950.057,00 €	-0.29%
2001	2.958.572,83 €	12.88%
2000	2.620.912,74 €	11.50%
1999	2.350.558,34 €	-22.31%
1998	3.025.599,23 €	17.35%
1997	2.578.202,40 €	-4.94%
1996	2.712.081,68 €	24.93%
1995	2.170.880,96 €	-12.38%
1994	2.477.633,60 €	22.83%
1993	2.017.176,93 €	-16.24%
1992	2.408.342,05 €	4.97%
1991	2.294.304,92 €	-5.19%
1990	2.419.794,92 €	30.11%
1989	1.859.816,75 €	109.45%
1988	887.960,52 €	14.33%
1987	776.633,75 €	-9.09%
1986	854.242,67 €	34.09%
1985	637.072,83 €

FORO-CIUDAD. COM

Taula de l'evolució dels pressupostos de l'Ajuntament de Flix entre el 1985 i el 2011, dels 637 mil fins el 4.263.767 euros d'increment en els darrers 25 anys, increment que si el comparéssim amb el 235 mil euros de l'any 1979, any del primer ajuntament democràtic, encara ens cridaria més l'atenció.

Web molt interessant perfer un seguiment dels municipis des de molts àmbits i amb tota mena de detalls: pressupostos municipals, transaccions immobiliries, dades mensuals de l'atur, resultats electorals, població, piràmides de població...

http://www.foro-ciudad.com/tarragona/flix/documento-15700.html#pre2

DESPRÉS DEL SIMULACRE DEL PENTA....

2011-12-08T00:54:00.001+01:00

El passat divendres dia 25 de novembre va tenir lloc un exercici d’activació delsCECOPAL (els centres operatius municipals per a emergències) de la zona 1B (laque està dins un radi de 5 quilòmetres) de l’àrea nuclear d’Ascó. Això vol direls municipis d’Ascó, Flix, Vinebre, La Torre de l’Espanyol i Garcia, si bé aquest darrernomés té part del terme en zona 1B, a diferència de la resta que hi tenim tambéels nuclis urbans.

L’exercici va començar amb una activació per un suposat incendi a lacentral, que va activar la situació 0 (una pre-alerta) i que va evolucionarfins a la situació 2. Després, la suposada emergència es va controlar i es vadesactivar l’alerta. Així, si la situació 1 preveu controlar accessos i preparar mesures deconfinament, la 2 obliga al confinament de la població civil i al repartimentde les dosis de IK (iodur potàsic), les famoses pastilles per tal de prevenirafectacions per radioactivitat a la tiroides. La situació 3 és el màxim del’escala i implica l’evacuació de la població cap a les EDC (Estacions de Classificaciói Descontaminació) –Maials, Gandesa i Falset per a la nostra àrea-.

A les 9:25 es van constituir els CECOPAL dels pobles afectats perl’exercici, amb els caps de cada operatiu (o bé regidors o bé treballadorsmunicipals en el cas de Flix) i es van seguir les instruccions que donava elCECOP (la direcció del Pla, des de la Subdelegación del Gobierno a Tarragona), alhora quese li feien peticions per tal de procedir als preparatius que caldrien en cadacas.

De l’exercici se’n va fer amb posterioritat una avaluació junt amb elsresponsables de Protecció Civil del Ministeri d’Interior. De les conclusions, anivell local se’n treu:

En el pla, no està prou clara la resposta que s’ha de donar al col·lectiu escolar en cas d’activació en horari lectiu. El pla –que segueix un guió establert pel ministeri igual per a tots els municipis- parla de “la reintegració dels escolars als seus domicilis” en situació 1, es a dir, abans de que hi hagi emissions o risc d’emissions imminents a l’atmosfera. En el cas de Flix, en el dia i hora de l’exercici, teníem 712 alumnes entre escola Bressol, CEIP i Institut. A més d’una visita escolar a Sebes, per la qual cosa pretendre reintegrar de forma ordenada a tants alumnes a casa seua –amb el greuge que n’hi ha de fora de Flix- és, senzillament, una quimera. Per part del CECOPAL de Flix es va sol·licitar la evacuació de tots els alumnes i personal docent en situació 1, abans de que s’hagin de iniciar les mesures de confinament i repartiment de IK de la situació 2. La petició va ser atesa pel CECOP que va preveure destinar 13 autocars per a l’evacuació, en direcció a Lleida. Ara cal treballar amb les direccions dels centres per tal de que aquesta mesura sigui la recollida en el Pla i no la de reintegració als domicilis.
No resulta operatiu tenir totes les dosis de IK (més de 7.000) centralitzades a l’Ajuntament. Creiem que el que seria pertinent es tenir-les pre-distribuïdes als punts de reunió i als centres escolars.
Els punts de reunió. També hem d’estudiar si cal modificar els punts de reunió ja que l’actual pla preveu les escoles del CEIP com a lloc de reunió per a la zona de les Casetes i Comellarets, cosa que col·lapsaria la zona en cas d’activar el pla en horari escolar. També preveu un únic punt –al Pavelló dels Xofars- per a tota la zona del poble, cosa que també podria ser problemàtica.
No existeix cap cens de persones amb mobilitat reduïda, que necessitarien vehicles i atencions especials en cas d’haver-se d’evacuar.
Ràdio Flix podria no estar operativa si hi hagués un tall de subministre elèctric ja que només la planta de l’Ajuntament on hi ha el CECOPAL i les antenes de comunicacions del Castell Vell tenen assegurat el fluid gràcies a un equip electrogen. Això es podria solucionar amb un equip que permetés emetre directament des del CECOPAL utilitzant les antenes del Castell Vell, però cal fer una inversió en tecnologia que ho permeti.
Les rutes d’avís per a la població dispersa pel terme tenen massa durada i són difícils de cobrir amb només dos vehicles. El temps que es trigaria en cas d’haver-les de fer totes supera les quatre hores.

Aquestes darreres mancances ens porten a una de les qüestions importantsde la dotació del pla: la falta d’inversions en tecnologia per part dels responsablesde Protecció Civil. Ens trobem davant uns plans dissenyats als anys 80 quepreveuen solucions pròpies dels anys 80.

Per exemple, a través del PENTA s’ha destinat una enorme quantitat dediners a arreglar camins municipals –que ja està bé-, però ¿en ple segle XXI laforma d’avisar a la població ha de ser amb un 4x4 i un megàfon donant voltespel terme? Està clar que hi ha opcions millors. La que tenen a Japó sense anarmés lluny. En cas d’emergència –qualsevol alerta tot i que el sistema estàpensat pels terratrèmols- tots els mòbils sota cobertura dels repetidors de lazona afectada reben avisos i instruccions sobre l’alerta. Aquest seria elsistema ideal, i se’n ha parlat en més d’una ocasió en les reunions sobrePENTA. Però, ai!, com s’ha d’implementar un sistema així en uns municipis ambla patètica cobertura de mòbil que tenim aquí?

Sempre que es posa damunt de la taula la qüestió apareixen les mateixesexcuses: no hi ha diners suficients, millorar la cobertura és cosa de lescompanyies telefòniques i no del’estat,...

Un altre exemple: s’ha requerit repetidament que es reparteixindosímetres digitals per als actuants municipals. Aquest mes per fi vancomunicar que ja estan comprats i que han arribat a la seu de Tarragona. Quanes repartiran? Contesta: durant els primers mesos del 2.012. Quants mesos esnecessiten per repartir unes dotzenes de dosímetres a una vintena de pobles??!El que es pot fer en un sol dia, incomprensiblement, trigarà mesos a fer-se.

I aquesta és la tònica de l’administració central en qüestió de plansd’emergència. Podríem parlar de la (no) carretera de Riba-roja a Almatret o queaquest simulacre –parcial i sense implicar els agents no municipals- fos elprimer en vuit anys. La llista no es precisament curta.

Que 30 anys després de posar-se en marxa les nuclears encara estiguemaixí no es acceptable i caldrà anar incrementant la pressió sobre Protección Civil els propers mesos.Mentrestant, ens cal fer la nostra part de feina que és articular un bon pla deresposta i donar-lo a conèixer. Procedirem a la revisió del PAMEN (Plad’actuació municipal en emergències nuclears) de cara a poder aprovar-lo en Plecap al febrer-març, però que ningú s’enganyi perquè, en cas d’activació real,serà sempre el govern espanyol qui tingui la darrera paraula. Confiem en que,en endavant, canviïn les actituds.

Francesc Barbero i Escrivà

DOS MESOS DE "LA PLAÇA MAJOR"

2011-12-05T18:42:00.001+01:00

El Bloc de "la Plaça Major" ha complert dos mesos, amb disset escrits realitzats per sis autors diferents, amb tretze comentaris, sis etiquetes relacionades amb l'actualitat, l'ajuntament, el consell Comarcal, Esquerra, personatges i el mateix bloc. 3.738 pàgines vistes el darrer mes i 7.165 totals des del passat 4 d'octubre. Són unes dades objectives d'una realitat cada cop més evident: la dimensió social i globalitzadora d'internet. Amb pinzellades polítiques, socials i econòmiques de l'actualitat més propera, amb Flix, la Ribera d'Ebre i l'esquerra sobiranista com a centres d'interès.

Les tres entrades més llegides han estat:

NO SÓC EL REGIDOR NÚM 12

13/10/2011, 1 comentari

163 Visualitzacions de pàgina

EL FUTUR DEL RIU I DEL DELTA

12/11/2011, 1 comentari

142 Visualitzacions de pàgina

FLIX, LA RIBERA I EL CORREDOR DEL MEDITERRANI

22/10/2011, 2 comentaris

115 Visualitzacions de pàgina

VÍCTOR TORRES, RAÓ I FORÇA

2011-11-30T20:34:00.001+01:00

Avui el Parlament de Catalunya ha homenatjat elsecretari general de la Generalitat a l'exili, i dirigent històric d'ERC, Víctor Torres,que va morir el juny passat als96 anys. El diputat d'Esquerra CarmelMòdol ha estat l'encarregat de glossar la seva vida, de qui hadestacat la 'fidelitat a Catalunya'. Els diputats han fet un minut de silenci iha dedicat a Torres un llargaplaudiment.

El diputat lleidatà ha reivindicat la vigències de les idees de Torres, a qui ha definit com unapersona 'bona, honesta, combativa i generosa, fidel al progrés i a la plenitudnacional'. 'Sempre va defensar la dialèctica i l'argument com a armes méspotents per a lluitar per la llibertat; ha estat un dels nostres gegants, undels nostres patriotes', ha dit.

Divendres passat la Generalitat li va dedicar un altre homenatge, en el qual elpresident Artur Mas el va definir comun far que il·lumina el futur 'nacionalment sobirà' de Catalunya.

Nascut a Lleida el 1915, fill de l’exalcalde republicà de la capital del Segrià, Humbert Torres, i germà petit del gran poeta Màrius Torres (amb qui podemveure a la fotografia infantil adjunta), durant la guerra del 36-39, Víctor Torres va lluitar en la columnaMacià-Companys i quan tornà de l'exili l'any 1976 a Catalunya es vareincorporar a la direcció d'ERC.

SUBVENCIONS A ENTITATS ESPORTIVES

2011-11-24T12:56:00.001+01:00

Fotografia de Radio Flix: "Ràdio Flix uploaded "La regidoria d'esports presenta el pla de criteris per a l'atorgament de les subvencions locals "

Quins diners han de rebre com a subvenció lesentitats esportives ? Per què és habitual que totes es queixin per què trobenque una altra cobra més que ells ? Cal fer infinites reunions amb totes per aque convencin al regidor de torn que mereixen més aportació ?

Totes aquestes preguntes em van sorgir des queem vaig posar al capdavant dels esports locals. De veritat us dic que emruboritzava quan algú mirava de “fer una mica la pilota”, per a estar benposicionada en la particular carrera de la subvenció.

Això no pot ser !!. Hi ha d’haver un critericlar, transparent i també participatiu dels criteris que han de resoldrel’aportació final de les entitats.

És amb aquesta intenció que el passat dia 17es va convidar a totes les entitats a assistir a la sala de plens del’Ajuntament, per a presentar-los un treballat projecte de barems que venen arecollir totes les coses que, si fins ara es contemplaven, era d’una manerasubjectiva.

Partint des de la base, preguntava per què unAjuntament ha de donar diners per l’esport.

q Perquè és salut.

q Perquè és espectacle.

q Perquè és educatiu i formador.

q Perquè es porta lo nom de Flix fora.

q Perquè es socialitzador i una bona activitat d’ocupació del temps delleure.

De les respostes, sorgeixen uns grups decriteris:

Els criteris del grup 1 (Rellevància del’activitat a Flix) són:

q Número desocis de l'entitat.

q Tradicióesportiva.

q Númerod'esportistes > 18 anys

q Assistència de pública competicions.

Els criteris del grup 2 (Importància del’escola esportiva) són:

q Núm. xiguets a l’escola esportiva

q Volum d’entrenaments setmanal o mensual.

q Participació femenina

Els criteris del grup 3 (Rendiment esportiu)

q Qualificacions i resultats temporada anterior

q Barem corrector de la importància mundial d’aquell esport.

Els criteris del grup 4 (Especificitats del’esport)

q Necessitats materials específiques de l’esport.

q Costos de la fitxa federativa.

q Núm. components d’un equip.

q Millora en la salut a traves de l’activitat cardiovascular o muscular.

Els criteris del grup 5 (Despesa extra del’Ajuntament) contemplen aspectes com:

q Ús o no d’una instal·lació municipal.

q Activitat social al poble la resta de l’any.

q Tenir cedida la gestió de la publicitat

q Tenir cedida la gestió d’un servei de bar.

El grup 6 serien totes les consideracionsextraordinàries que no tenen cabuda en els anteriors i que poguessin sorgir demanera inesperada.

De la reunió van sorgir un parell de propostescom ara reconèixer la titulació dels tècnics o considerar el cost elevat quesuposen els arbitratges.

Cadascun d’aquests criteris, té unaequivalència de punts (no tots valen igual).

El punt més important serà la dotació de lapartida pressupostària. Realment és molt més rellevant això que no pas elscriteris !

Dividint aquests diners per la totalitat depunts, donen el que correspon econòmicament a cada entitat.

És, en definitiva, una manera objectiva d’entendrela política esportiva que no espero que impliqui massa modificacions en el queja venien rebent les entitats. En qualsevol cas, una manera de fer que es potexplicar al detall.

I pormenoritzats tots els drets, deixeu-me recordar 3 deuresque tenen les entitats que reben diner públic:

Cal que cada entitat justifiqui molt bé en quèes gastaran aquells diners;

Cal que l’entitat no depengui d’aquests dinersper al seu funcionament ordinari, si no que ha de tenir altres recursos.

I, finalment, mai aquests diners han desuposar un afany de lucre en l’entitat.

Aquests criteris són una manera interna defuncionar i sempre susceptibles de revisió, per la qual cosa, quedeu convidatsa dir-hi la vostra si ho considereu oportú:

raulsabate@flix.altanet.org

Raül Sabaté i Cervelló.

MONTSE ESTELA I LAS EN EL RECORD

2011-11-23T22:55:00.001+01:00

Els membres de la secció local de Flix d’Esquerra Republicana de Catalunyavolem expressar el més sentit condol als familiars, amics i simpatitzants deCiU, davant el prematur traspàs de MontseEstela i Las. Al mateix temps, volem mostrar el reconeixement a la figurad’una dona lluitadora que tant es va distingir en el terreny professional, comen l’associacionisme i en l’activitat política de la nostra vila.

En encapçalar la candidatura de CiU a l’Ajuntament de Flix a les darreres eleccions municipals, en unsmoments personals tan difícils, va demostrar un coratge i un civisme querestarà per sempre a la nostra memòria.

RESET ?

2011-11-21T21:16:00.001+01:00

RESET?

La sensació de tornada a la casella de sortida és forta a l’hora devalorar els darrers resultats electorals. Un pot pensar que estem a l’any2.000. Mirant el gràfic que adjunto sembla que no ha canviat gran cosa enaquests 11 anys, però res més lluny de la realitat. Cal posar l’èmfasi en elspetits detalls. Malgrat els percentatges són similars, els espais dels partitsd’obediència catalana (CiU, ICV i ERC) s’han consolidat a l’alça mentre elspartits estatals s’han consolidat a la baixa. I això serveix tant per a Flixcom per a Catalunya.

Des d’ERC hem aconseguit parar la sagnia de vots que protagonitzàvem acada cita amb les urnes darrerament (fins i tot hem aconseguit 35.000 vots mésque a les darreres eleccions catalanes) i hem conjurat les enquestes que aquestestiu ens donaven 0-1 diputats. Després de la renovació en el passat congrés deGirona i amb l’obertura del partit a gent de la societat civil, estem endisposició de tornar a guanyar la confiança de la majoria de sobiranistescatalans. En els propers mesos cal consolidar el relleu intern i fer extensiuel procés unificador de l’independentisme que ara hem iniciat amb Reagrupamentcap a Solidaritat i d’altres formacions.

De la inapel·lable victòria convergent a Catalunya en voldria destacarel mèrit de que es produeixi en unes Generals, on mai els partits d’obediènciacatalana ho tenim fàcil per trencar el bipartidisme espanyol. I encara a nivellcatalà vull fer notar que la forta davallada socialista ha fet passar per altel discret resultat que ha obtingut el PP. Les cares no eren, ahir d’eufòriaprecisament a can PPC. I es que amb una conjunció de factors que feia pensar enun gran avenç popular, no es van ni poder igualar els resultats de Piqué l’any2.000. Així, ni l’esfondrament socialista, ni la penetració dels populars amunicipis metropolitants a les darreres municipals, sumades a les impopularsretallades convergents i l’escenari de crisi total i onada popular a l’estatespanyol han servit per a que el PP avancés significativament a Catalunya.

La significativa millora d’ICV i l’espectacular triomf d’Amaiurcompleten el mapa. Mapa on apareix per primera vegada des de 1.936 la veu delnacionalisme valencià, en boca de Compromís. Enhorabona a tots tres.

I acabo amb una sensació: ahir vaig anar a votar amb el convenciment queera el darrer cop que votava en unes eleccions espanyoles. Després delsresultats em podeu tractar d’il·lús però la sensació que Espanya no té remei, ipotser, tampoc salvació, la comparteix cada cop més gent a Catalunya. Unsquants anys de majoria absolutista del PP esgotaran la paciència dels catalansi faran aflorar un independentisme que s’ha estès com en el seu dia ho van ferideologies com l’ecologisme o la igualtat de la dona: de forma transversal i enmés d’un partit. O això o ens convertiran definitivament en província. Ho veigtant irreal això darrer que queda clara quina serà la sortida als atzucacs quevindran: la República Catalana.

Francesc Barbero i Escrivà

DIUMENGE, CATALUNYA SÍ !!!

2011-11-16T19:53:00.001+01:00

Toni Albà, actoro Txe Arana, actriuo Jaume Cabré, escriptoro Jordi Carbonell, polític i filòsofo Pere Joan Cardona, investigador biomèdico Companyia Elèctrica Dharma, músicso Conrad Son, director de cinemao Carme Forcadell, activista independentistao Lluís Gavaldà, músico Miquel Giménez, periodistao Àlex Gorina, periodistao Lluís Llach, músico Jordi Llavina, escriptoro Quim Masferrer, actoro Miquel de Palol, escriptoro Jordi Porta, filòsofo Ventura Pons, director de cinemao Manel Pousa (pare Manel), capellào Gerard Quintana, músico Anna Sahun, actriuo Albert Serra, director de cinemao Màrius Serra, escriptoro Santiago Vidal, jutge...

EL FUTUR DEL RIU I DEL DELTA

2011-11-12T23:54:00.001+01:00

Aquesta tarda, Adam Tomàs, candidat al Congrésde Diputats per ERC – Rcat – Catalunya Sí, acompanyat de l’exsenador PereMuñoz, d’Alícia Gamundi, membre de la mateixa candidatura al Congrés, i delregidor de Flix Francesc Barbero, ha visitat les obres de descontaminació de l’embassament deFlix, unes obres que estan finançades amb part dels fons europeus que s’havien dedestinar, en primera instància, a les obres del transvasament de l’Ebre.

PerTomàs ‘la descontaminació de l’embassament de Flix és el reptemediambiental més important de Catalunya, i s’ha de fer bé perquè ens juguem el futur delriu i del Delta de l’Ebre’ Adam Tomàs, s’ha mostrat ‘satisfet’ que afinals de 2004 s’aconseguís que ‘amb la manera de fer d’Esquerra Republicana, més de100 MEUR es destinin a netejar la contaminació de l’embasament i generar llocsde treball’; a més, l’Ajuntament de Flix rebrà més de 4 MEUR que els permetran ferinversions al municipi. ‘Aquesta és la diferència que hi ha entre aquells que volenfons europeus per emportar-se recursos del territori i els que voleminvertir en el territori’, ha sentenciat Tomàs.

Adam Tomàs ha reconegut la tasca ‘de vitalimportància’ del senador Muñoz, que ha lluitat insistentment des del Senat perquèl’Estat espanyol prioritzés les obres de descontaminació de l’embassament de Flix, unesobres que tot i que estaven finançades per Europa i els fons havien estattransferits a Espanya, no tenien la intenció de prioritzar. A dia d’avui,finalment, les obres estan força avançades i en tres anys el riu tornarà a tenir l’estat saludableen què es trobava inicialment.

D’altra banda, l’exsenador Pere Muñoz hadestacat la importància per a Flix que sigui Adam Tomàs el candidat a prendre el relleu com aveu forta de les Terres de l’Ebre a Madrid, perquè precisament va ser ell un dels gransimpulsors de la Residència i centre de dia per a la gent gran de Flix, quan vaser director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania.

Nota de premsa d'ERC en relació a la visita d'Adam Tomàs a les obres de descontaminació de l'embassament de Flix.

SÍ A LA REPÚBLICA DEL BENESTAR

2011-11-10T23:44:00.001+01:00

DIVENDRES 11 A LES 19,30 H

A CA DON VENTURA

Acte electoral d'ERC-Rcat-Catalunya Sí

Amb:

Pere Muñoz

Xavier Vega

Francesc Barbero

ADAM TOMÀS

"El pas del temps ens ha demostrat que els lligams actuals no ens permeten solucionar els problemes de l’actualitat amb la velocitat que requereix un context econòmic tan complex. És per això que tenim el repte nacional d’apropar-nos cap a una relació diferent amb l’Estat espanyol. Perquè els índexs d’atur de les comunitats autònomes que gaudeixen d’un concert econòmic, com el País Basc i Navarra, estan molt per sota de la mitjana estatal i lluny de les xifres que colpegen Catalunya. Aquesta serà una de les principals línies de treball que la coalició Esquerra – Reagrupament – Catalunya Sí haurà de començar a desenvolupar després del 20 de novembre.

Però el resultat d’aquestes eleccions serà clau per forçar canvis en aquesta direcció. Amb un Partit Popular fort, les expectatives d’assolir un altre model fiscal es reduiran a la mínima expressió. I amb aquest escenari ens podem oblidar d’activar polítiques que serveixin per sortir-nos-en, de la conjuntura desfavorable a la qual estem sotmesos.

El país necessita, ara més que mai, una veu forta i clara al Congrés. No podem claudicar davant una realitat que és injusta i negativament discriminatòria, ens cal provocar un gir definitiu. Hem arribat al límit de la nostra generositat, perquè l’ús que es fa de la nostra contribució obligatòria cap a Madrid no és raonable. L’aportació econòmica que fa la ciutadania catalana, amb el seu esforç i treball, amb la seva capacitat per innovar i l’enginy que li atorga la il·lusió, no retorna amb les inversions que ensurgeixen. Estem a les portes d’encetar un nou diàleg amb Espanya i aquest es preveu difícil. I només serem capaços d’avançar cap a aquells objectiusque perseguim com a nació si ho fem amb un ampli suport, i això depèn del sentit del vostre vot."

Adam Tomàs i Roiget
Cap de llista al Congrés per Tarragona de la coalició d'ERC-Reagrupament-Catalunya Sí

Article publicat al Diari de Tarragona

LES RAONS ECONÒMIQUES DE LA INDEPENDÈNCIA

2011-11-09T17:39:00.001+01:00

El passat dissabte 29 d’octubre el company David Larrosa, de Solidaritat per la Independència, vaconvidar a Flix gent de la Plataforma Catalunya Estat. Va ser una xerrada força interessant on esva fer una presentació sobre els motius i els efectes que té el dèficit fiscalsobre Catalunya i els seus ciutadans.

Per més conegudes que siguin les dades, per més quetingui claríssim que suposa que l’estat espanyol ens tracti com una colònia,cada cop que assisteixo a un acte d’aquest tall no puc evitar indignar-me.

Les dades varien segons les fonts i els mètodesemprats per al càlcul però hi ha una forquilla (entre el 8-10% del PIB català) queinclou tots els càlculs realitzats, ja siguin independents, de la Generalitat o fins itot els del Ministerio de Hacienda.Sense anar més lluny, els que va presentar Mas-Colell, el conseller d’Economia,fa un parell de setmanes i que xifren la diferència entre el que l’estatrecapta aquí i el que després hi inverteix en un 8.9% del PIB català.

Donat que el PIB anual català és d’uns 210.000milions d’euros, la xifra del dèficit fiscal oscil·la entre els 17.000 i els 21.000milions d’euros. Que suposa aquesta xifra?

Per exemple, el pressupost de la Generalitat són 32.000M€, la partida més gran dels quals es destina a Salut: 9.100 M€. Les famosesretallades en sanitat són de l’ordre de 600 milions (l’any passat el pressupostde Salut era de 9.700 M€).

És inevitable fer-se algunes preguntes. Hem desemblar un país en vies de desenvolupament quan les retallades en sanitat equivalen al que Espanya ens pren en impostosen 12 dies (a raó de 50 milions al dia)? Perquè coi hem d’aguantar unsserveis públics deficitaris -ja ho eren en època del tripartit, les retalladesde CiU l’únic que han fet és agreujar-ho- que ens posen a la cua d’Europa endespesa sanitària?

Perquè algú pot pensar que més de 9.000 milions(10.100, si comptem la despesa de l’ICS, CatSalut, fundacions i altresorganismes sanitaris autònoms) en salut són molts diners. Ho són? Això quan ésrespecte el PIB català? Doncs no arriba al 5.8%. Comparem-ho amb el que s’higasten a Europa. D’entrada la despesa mitjana en salut a la Unió Europea (la dels27, no només la zona euro) és del 7.4%. Però és que a Bèlgica (8%), França(8.3%) o el Regne Unit (8,5%) la despesa és encara força més alta. Es clar,però aquests són països rics! diran alguns. Bé, d’acord. Són països rics.Comparem-los amb Catalunya. França té una renda per càpita equivalent a un 111%de la mitja europea, el Regne Unit del 116 i Bèlgica del 118. Catalunya la té tambéprecisament del 118. L’estat espanyol està en el 105, però és que la despesa ensanitat a l’estat espanyol és del 6.7%!

Si ho voleu en dades per càpita, a Espanyas’inverteixen en sanitat 1.500 € per persona i any, la mitja europea són 1.900i a Catalunya tenim la magnífica xifra de 1.200 euros per persona i any.

Haver de patir aquesta situació quan som un país tantric com França o Bèlgica és inacceptable. Perquè sí, efectivament, Catalunya ésun país ric, que no pot aprofitar l’esforç dels seus ciutadans i empreses acausa del monumental espoli a que ens sotmet l’estat espanyol. Ho reflecteixKenneth Rogoff (execonomista en cap de l’FMI), en una entrevista a la revistaCapital (núm. d’abril de 2011): “Catalunya, aïllada, seria un dels països mésrics del món”. I ho deia per il·lustrar que aquesta és una de les fortalesesque té l’estat espanyol, en comparació a Grècia o Portugal. El poso com aexemple perquè no crec que ni la madrilenya revista “Capital”, ni el senyorRogoff siguin gaire sospitosos de passar per agents de l’independentismecatalà.

M’he centrat a fer comparatives en Salut perl’actualitat de les retallades i perquè segurament la sanitat gratuïta iuniversal és la part de l’estat del benestar que més valora tothom. Però lacomparativa és pot fer amb tots els aspectes de la vida pública: com serien lesnostres carreteres, trens i aeroports amb 18.000 milions més per any? Il’escoles? I els serveis socials? I els nostres ajuntaments i els serveis queen depenen? I l’esport? I l’economia productiva? I...?

Qui en vulgui saber més, ho té ben fàcil:

http://www.fundaciocatalunyaestat.cat/

http://www.cercleestudissobiranistes.cat/enten/xifres

http://www.ccncat.cat/

Ara estem en campanya i ens prometen pactes fiscalsque Espanya no ens donarà mai de la vida. Bàsicament perquè no se’l potpermetre sense canviar el seu model econòmic obsolet i clientelista. Si es volcontinuar desenvolupant forçadament Madrid –que ja ha engolint tota l’activitatde les Castelles, i comença a fer-ho amb l’Aragó i la cornisa cantàbrica- i alhoracontinuar abocant milions d’euros que només aprofiten constructores i els amicsdel poder a les autonomies del sud, cal que algú pagui la festa. I aquest algúsom, bàsicament, catalans i valencians. No hi ha més.

L’únic pacte fiscal a què podem aspirar és a tenir unministeri d’Hisenda català. Les raons econòmiques de la independència sónclares i evidents. Ja tindrem temps de parlar de les raons culturals, socials,de dignitat o de qualitat democràtica que també ens assenyalen el mateix camí,però en l’actual crisi aconseguir fer-nos amos dels nostres diners ha deixat deser una qüestió de prosperitat per passar a ser una qüestió de supervivència.

Francesc Barbero i Escrivà

Fonts de lesdades: Eurostat, Idescat, Generalitat de Catalunya (www.gencat.cat), Centred’Ànalisi i Programes Sanitaris (www.caps.cat)

PEU FOTO: "en verd fosc, les zones europees amb major riquesa. Font: Eurostat".

ADAM TOMÀS

2011-11-04T19:03:00.000+01:00

Ahiral vespre vaig anar a Amposta a acompanyar l’amic Adam Tomàs a l’acte simbòlic de col·locació del primer cartellelectoral d’ERC. El lloc escollit força especial per a ell: al començament delmagnífic pont penjant de la seuaciutat natal. Les darreres setmanes he pogut participar al seu costat enreunions de treball, rodes de premsa a Tortosa i Tarragona, presentacions decandidatura... i he pogut constatar el gran coneixement que té del nostre territori i especialment de l'Ebre.

Adam Tomàs és un vell i alhora un joveconegut del nostre poble, enginyer industrial de formació, solament cal recordarque va ser professor fa uns anys a l’IES de Flix, i que com a polític, al’anterior govern de la Generalitat fou el directorterritorial d’Acció Social i Ciutadania de les Terres de l’Ebre, essentell el principal responsable, després d’una inexplicable paralització delprojecte entre el maig i el desembre de 2006, de rellançar i bastir la residència de la gent gran, seguramentla inversió més important que ha fet la Generalitat al nostre poble, vetllant des del seu càrrec per a que es complíssim elsterminis en la construcció, dotaciód’equipaments, adjudicacions i conseqüent posada en funcionament l’agost del 2010 de laResidència de la Gent Gran i Centre deDia “les Escoles Velles” de Flix.

Actualment és regidor a l’ajuntament d’Amposta, onsubstituí com a cap de llista a l’exconsellera Marta Cid. Adam Tomàs ésel cap de llista de la candidatura “EsquerrraRepublicana de Catalunya – Catalunya Sí”, i te una difícil tasca, recuperar l’escó perdut l’any 2008 a la demarcació deTarragona, escó que va ocupar Pep Andreu,alcalde de Montblanc. Ahir va iniciar una quinze dies de campanya electoral enque haurà de fer actes arreu i de tota mena. Diumenge realitzarà seguramentl’acte més emotiu ja que parlarà al seu poble, a l’Auditori del recinte firal,al costat del president d’ERC, Oriol Junqueras, i del candidat per Barcelona, Alfred Bosch.

El proper divendres, 11 de novembre, a les set del vespre, el podrem escoltar a Flix a Ca donVentura.

Pere Muñoz

LES ALGUES I ELS JOCS DEL MEDITERRANI.

2011-10-29T00:41:00.003+02:00

Fa uns dies, una empresa de Lleida presentavaa Aitona (Segrià) una revolucionària màquina amfíbia que neteja lo riud’algues. L’enginyós vehicle tant anava pel terra com pel riu i les podiatallar, recollir o estirar del fons..

Ens van fer una demostració al Segre, però lamajoria dels presents érem de les Terres de l’Ebre i tots comentàvem laproblemàtica del riu amb aquesta plaga.

Escric això per exposar una mica la meuasensació que vaig tenir: els “arbres no deixen veure el bosc”. M’explico:l’empresa venia un producte destinat a reparar una conseqüència d’un problemamés gran. Em sobtava veure com tothom mirava de solucionar les algues i no escomentaven les causes més generals.

Si tenim algues és degut a la política dedesembassaments dels amos del riu (les hidroelèctriques), el musclo zebrat o laforta presència a l’aigua de productes procedents de l’agricultura entred’altres raons.

L’Ajuntament de Flix no es pot permetreaquesta fantàstica màquina, entre d’altres coses perquè tenim altres prioritatsi perquè l’IDECE ja té una petita embarcació que s’hi dedica i quan l’hemnecessitat ens han vingut a donar un cop de mà. Com a regidor de Medi Naturalde Flix, poca cosa es pot fer ja que el problema és de gran abast, però almenysdes del grup municipal d’ERC no perdrem de vista les autèntiques causes delproblema i en la mesura del possible hi estaré al damunt.

Afegir només unes línies per parlar d’un altremotiu de desencant, ara però dins l’apartat d’esports. Els Jocs de Tarragona de2017 compten amb Castelldefels com a seus del piragüisme i del rem. Noesperàvem que comptessin amb Flix, ja que potser ens manca infrastructura, peròsi tenir el detall de contactar-nos, ja que el Ple Municipal havia signat el convenia favor de la candidatura i havia presentat un dossier que la reforçava (aixòen la legislatura anterior). En qualsevol cas, sapigueu que les oficines de lacandidatura ja han rebut per part d’un servidor un escrit de congratulació ipostulant Flix per a ser seu oficial dels entrenaments en aquests 2 esports.

És un tema ambiciós i difícil, però que deconcretar-se seria una molt bona notícia pel poble i del que m’agradariainformar-ne positivament en breu.

Raül Sabaté

ACTIVITATS A CA DON VENTURA

2011-10-26T22:52:00.000+02:00

Un any més, l’Ajuntament de Flixha donat suport al Correllengua endefensa del català, la nostra bella i vella llengua que segueix sota la pressiódel nacionalisme espanyol, incapaç d’assumir el caràcter plurinacional iplurilingüístic de l’Estat que paguem amb els nostres impostos. Per a l’ocasió,el dimarts 11 d’octubre, l’escriptor i enigmista Màrius Serra va fer una xerrada apassionant sobre la llengua, desd’una perspectiva lúdica. La llengua –va dir- és un instrument viu que canviaamb el temps i, de fet, cada generació té el seu propi idioma. Però caltenir-ne cura, perquè és un llegat que hem rebut dels pares i que hem detransmetre als fills, amb la qual cosa, no només tenim el dret de defensar elcatalà, sobretot en tenim el deure.

La presència dels més joves va ser notable. Els alumnes de primària vanpresentar una exposició dels mots més genuïnament flixancos, mentre que unarepresentació dels de secundària va fer una lectura de la “Tirallonga demonosíl·labs”, el meravellós poema de PereQuart.

Aquest acte va tenir lloc a Ca Don Ventura, que la setmana següent, el 18d’octubre, va acollir dues conferències sobre els riscos de l’energia nuclear,per complementar una exposició de fotografies, cartells i documents quecommemoraven el 25è aniversari de l’accident de Txernòbil. Aquest material era una selecció de l’exposició “Hi havia una vegadaTxernòbil”, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

La primera xerrada, “”5 anys desprésde Txernòbil”, va anar a càrrec de JoanMaria Martínez Alier, catedràtic dela UAB i després va intervenir l’enginyer nuclear francès François Díaz Maurín, de l’Institut de Ciencia i Tecnologiesambientals de la UAB, amb la conferència “Els ensenyaments dels accidentsnuclears de Fukushima”. La síntesi de les intervencions és que l’energia nuclear és insostenibleambientalment i econòmicament i que cal apostar per les energies netes.

Fina Carranza

FLIX, LA RIBERA I EL CORREDOR DEL MEDITERRANI

2011-10-22T11:12:00.000+02:00

El proper dimarts al ple del consell comarcaldefensarem aquesta proposta presentada pel grup d’ERC-AM:

MOCIÓ ENSUPORT DE LA LINIA FLIX-TARRAGONACOM A RAMAL DEL CORREDOR MEDITERRANI

El passat 19 d’octubre, el Comissari de transports dela UE, Sr. Siim Kallas,anuncià la inclusió del projecte conegut com a Corredor del Mediterrani en laxarxa europea bàsica de transport ferroviari.

Aquest corredor travessa tota la riba mediterràniades del port d’Algesires (Cadis) fins a la Jonquera travessant l’est d’Andalusia, Múrcia, elPaís Valencià i Catalunya.

Des de FERRMED, s’ha divulgat la capacitat demobilització dels territoris de l’estat que inclou aquesta opció. Aqueststerritoris apleguen el 38% de la població; el 40% del PIB; el 50% del’agricultura; el 55% de la indústria;el 60% de les exportacions i el 70% del turisme.

Qualsevol corredor necessita de ramals per tal d’articular-se.Així, segons el seu cens d’instal·lacions, Adif disposa en la província deTarragona de quatre instal·lacions tècniques i logístiques per al trànsit demercaderies: Flix, Les Borges del Camp, Constantí i Tarragona. Dues d’aquestesinstal·lacions es troben en la línia Riba-roja d’Ebre-Móra-Reus i una d’elleses troba a la Riberad’Ebre.

També es troba a la Ribera d’Ebre la previsió, inclosa en el PlaTerritorial de les Terres de l’Ebre, d’ampliar com a zona logística el polígondels Aubals, a Móra la Nóva,adjacent a l’esmentada línia.

Donat l’impacte positiu que tindria sobre elspolígons de Móra la Nova,Flix i el conjunt de la comarca la inclusió de la línia fèrria que la travessadins del projecte del corredor del Mediterrani, el grup d’ERC-AM proposa alplenari del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar al Departament deTerritori i Sostenibilitat de la Generalitat i al Ministerio de Fomento de l’estat espanyol aque facin les gestions necessàries per tal d’incloure la línia ferroviària de Flixfins Tarragona com a ramal, dins del projecte del Corredor ferroviari delMediterrani.

Segon.- Instar aquestes mateixesinstitucions per a que adaptin el recorregut mencionat a l’ample de viainternacional, mitjançant la instal·lació d’un tercer rail al llarg de tot elrecorregut.

Tercer.- Instar els consellscomarcals del Priorat i del Baix Camp, així com a la Diputació de Tarragona ila Cambra decomerç de Reus per a què se sumin a aquesta moció.

Cinquè.- Traslladar aquest acord alMinisterio de Fomento i al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

Fins aquí el redactat que vam presentar a la junta deportaveus el passat dijous. Hi vaig manifestar que em reservava la possibilitatde retirar la proposta si, com semblaven indicar els primers esbossos (feiapoques hores de l’anunci) la línia de Saragossa a Tarragona de mercaderies atransformar en ample UIC mitjançant un tercer rail seria la de Casp-Móra-Reus.El dijous estava prevista una roda de premsa on el conseller Recoderpresentaria les prioritats catalanes del corredor. Efectivament la líniaproposada pel ministeri per connectar Saragossa i Tarragona és aquesta tot ique a hores d’ara no queda clar si serà desdoblada o no, però per part de la Generalitat no sols noes preveu cap actuació a la nostra línia sinó que el mateix conseller LluísRecoder va declarar divendres que la previsió d’utilitzar aquest ramal s’ha derepensar i fer-lo passar per Lleida.

Davant aquest panorama no sols no retirarem laproposta sinó que caldrà repensar-la en el sentit de censurar la planificaciódel Departament de Territori i Sostenibilitat (que no ens contempla ni a migtermini, com podeu comprovar aquí:

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=125896&idioma=0

i mobilitzar tots els sectors econòmics i socials de l’eix Ribera-Priorat-BaixCamp per tal d’evitar quedar en un cul-de-sac en ample ibèric que deixaria perterra qualsevol possibilitat d’atreure inversions industrials de certamagnitud, tant a Flix com a la resta de la comarca.

Francesc Barbero i Escrivà

Portaveu del grup d’ERC-AM al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

NO SÓC EL REGIDOR NÚM 12

2011-10-13T19:21:00.000+02:00

Vaig assistiral darrer Ple de l’ajuntament, déu-ni-dó! Res a veure amb cap dels plens delsdarrers vuit anys en que he estat regidor, sí que es va semblar molt a algunsdel darrers plens de l’època d’Antoni Sabaté, quan el regidors de Convergènciai Unió també estaven a la oposició.

Vaig pensarque havíem tingut molta sort i també, perquè no dir-ho, ho havíem sabut fer bé,en els darrers vuit anys, per a poder governar amb un consens total.

El ple, pelque fa als punts de l’ordre del dia va durar uns deu minuts, la resta, mésd’una hora, va estar protagonitzat pels regidors de CiU a la oposició amb una autènticabateria de preguntes, precs i altres coses que m’estalvio de dir perquè vanratllar el mal gust i potser la il·legalitat.

Ha de ser difícilaixò de fer oposició, encara que, com diu el Sr. Ramon Sabaté Montagut, al noubloc Parlem-ne, si ara se’ls oferís entrar-hi, naturalment dirien que no!.Tambédiu que creu que ha estat el millor per Flix i per CiU no estar al govern!, béell diu per a CdC, no diu res de UdC. Dic que ha de ser difícil perquè tens lainformació quan la tens (com marca la llei) i t’has d’espavilar a saber com vanles coses.

Per als dosregidors nous de CiU s’entén que els hi passin coses com les del Ple en qüestióperò per al veterà del grup, no. Amés això de fer de “policia bona” i “policiesdolents” ja està molt vist a les pel·lícules i no sol funcionar.

De lespreguntes i qüestions que van plantejar la més important era el tema de lallicència d’obres del parc fotovoltaic, no estaven ben informats o no ho vanentendre i ho van voler aprofitar per a fer quedar malament al govern actual ia l’anterior (això sense recordar que ells en formaven part) però no ho vanaconseguir.

També va sortir el tema del conveni amb “L’Agrupaciód’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic(AADIPA)” on per aquest any, l’ajuntament hi aportarà 1000 €. Està clar que maihan entés que el patrimoni històric, apart de la seva evident vessant culturali lúdica, és una part més, que també suma, de la diversificació econòmica de lanostra vila, suposo que això serà només el principi, no ho han entés com tampocentenen encara que el patrimoni natural ja fa anys que dona feina a unesquantes persones i tampoc han entés que ells són dels pocs que queden per a reconèixerla importància del nostre patrimoni natural, històric i arqueològic, lesgairebé 3000 visites que hem fet, des de La Cana, en lo que va d’any ho sabenmolt millor que ells. Crec que haurien de preguntar abans de parlar, els dinersno són a canvi de dos llocs al curset, el tema és molt més ampli, ara bé, si es vol fer demagogia, que no preguntin, ésla manera més fàcil de fer-ho.

Recordo que allà pels anys 2002 i 2003 elSr. J.A. Guiu era un dels més fervents defensors de la destrucció de part delMolí d’Oriol i que als membres de La Cana ens va tractar de “quatre arreplegats”,sembla que les seves opinions sobre el tema no han canviat gaire en aquestsanys pel que fa a la gent que es dedica al nostre patrimoni.

En aquesttema, és on van acusar d’un error, per cert gens estrany, de “copiar pegar” queem convertia, segons ells, en el dotzè regidor de l’ajuntament, vaig haver de preguntar si havia de presentaralguna mena de renúncia. També van utilitzar converses de carrer o de bar per aintentar acusar de fer les coses malament a l’equip de govern, o fer una llistade temes pendents al poble, que ja estan en cartera des de fa temps, crec queno són coses per a tractar en un ple. I el to, el to emprat, la veritat és queva ser bastant desagradable, sobre tot per part del regidor Sr. SergiFernández.

Deixem-ho enque, en el primer ple, desprès dels primers cent dies, van intentar buscarprotagonisme per damunt de tot i també coses de les que acusar a l’equip degovern, suposo que aniran aprenent amb el temps, perquè, fins hi tot estant ala oposició, el rigor, el respecte i la seriositat són elements fonamentals pera fer-ho bé.

Altrespensaran que ara els plens seran més entretinguts, tant de bo sigui així peròno com el de l’altre dia.

Jaume MasipLlop

26è CONGRÉS D'ERC

2011-10-11T17:03:00.003+02:00

“Si és veritat que aquest país, que la nostra gent, que aquest partit i que tots nosaltres som els fruits de moltes derrotes, també estem convençuts que som la llavor de totes les victòries”. Amb aquestes paraules d’Oriol Junqueras es cloïa el Esquerra el 26è Congrés d’ERC, celebrat l’1 d’octubre a Girona. Havia estat un Congrés de renovació de la direcció i de consens, com ho demostra el fet que el document de la ponència política, on es marcaven les línies polítiques i estratègiques del partit, havia estat aprovat per un 97% dels participants, un percentatge gens habitual en un partit com el nostre, amb una militància tan crítica i tan ideològica, després d’ uns darrers mesos tan plens d’incertesa. Davant la delicada situació que travessava el partit, els militantnts ha mostrat la clara voluntat de cohesió i d’unitat.

La nova direcció, amb l’Oriol Junqueras com a president, la Marta Rovira com a secretària general i l’ebrenc –i amic- Lluís Salvadó com a secretari general adjunt, té l’encàrrec de refer els ponts de diàleg amb tot el ventall del sobiranisme, de sumar amb tota la bona gent que treballa pel nostre país, en nom de la llibertat, de la dignitat i de la justícia, per tal d’articular el gran impuls social que reclama la independència de Catalunya.

Com va recordar Joan Ridao, ERC ha fet un esforç desmesurat que l’ha dut a condicionar la política del nostre país al llarg de la darrera dècada, però aquesta feina considerable que hem fet des de les diverses institucions que hem gestionat ens ha fet perdre el pols del carrer. Ara sabem que ens toca reprendre el contacte amb la gent, perquè l’hem de convèncer que som l’instrument per millorar les seves condicions de vida, li hem de mostrar que la primera causa de la crisi a Catalunya, del malestar que travessa les nostres classes populars i les nostres petites i mitjanes empreses, és l’espoli fiscal d’Espanya. I que, per tant, el camí del benestar i de la justícia social és el de la llibertat de Catalunya.

Xavier Vega

PRIMERES VALORACIONS COM A REGIDOR D'ESPORTS

2011-10-10T18:18:00.004+02:00

Ja m’havien avisat que estrenar-te com a regidor implica molta feina de posar-se al dia en les matèries de les que passes a ser-ne responsable. Només constatar que és cert. Amb el que no hi comptava tant, és que cal sumar-ho al progressiu coneixement de com funciona un Ajuntament, fet que sempre és una adaptació per a qui debuta en política municipal.

La legislatura a nivell esportiu començava amb dues males notícies: per una banda una inspecció de la Guàrdia Civil que obligava a remodelar les instal·lacions del club de tir olímpic. La feina dels mateixos socis de l’entitat i l’ajut econòmic des de l’Ajuntament hi van posar fil a l’agulla per a complir amb els terminis i poder seguir disposant d’aquesta instal·lació, que a ben segur hem d’impulsar per a que sigui més propera a tots.

L’altra mala notícia era la comunicació oficial per part de l’escola de futbol que plegaven. La Joventut Esportiva Flix deixava de tenir xiquets. Són diverses i variades les causes que han portat fins aquí i tampoc és una decisió que es pren d’un dia per l’altre, sinó més aviat el final d’una activitat que anava decreixent.

Des de la Regidoria, paral·lelament vam col·laborar amb les 24 hores de futbol sala, amb una trobada de futbol sala aleví, amb les 12 hores de futbol sala cadet i amb les de futbol sala juvenil. Excepte en el primer dels casos, es tractava de xiquets (i nois) amb ganes de jugar per passar-s’ho bé i també amb afany competitiu que, pel seu compte, muntaven una competició.

Era de sentit comú que des de la Regidoria es treballés per a fer una trobada a 4 bandes: un servidor; aquests xiquets; els seus pares i sobretot l’entitat que ja tenim al poble que és la Junta del futbol sala que competeix amb un equip sènior. El tema era fer veure que qualsevol equip sènior en competició ha de tenir uns equips base que li garanteixin la continuïtat a través de “la pedrera”. El futbol sala no ho tenia i paradoxalment aquest estiu jugarien a Flix uns 200 xiquets de diferents edats sense equip !. Calia posar-los en contacte !

Ha estat doncs una gran satisfacció, veure com l’esforç de tots ha possibilitat que l’esport del futbol sala ha Flix compti ara amb equips juvenil i cadet. Després ja només va caldre trobar-los un forat en els usos del pavelló i col·laborar aquest primer any en la despesa que suposa la nova política federativa de tramitació de fitxes.

A banda del futbol, destacar la regata de Llagut a Flix. Només a Flix pot disputar-se aquest esport tan nostre d’una manera tan espectacular. L’èxit d’aquesta edició, ha portat a que es parli del nostre poble d’una manera molt positiva a molts punts de Catalunya.

L’inici de la temporada esportiva ens porta també coses il·lusionants com el tímid retorn del bàsquet al poble, encara que fos només un torneig a la vespra de Festes o com veure que l’atletisme escolar engega amb més de 30 xiquets i xiquetes. Potser hi ha tingut a veure que des de la Regidoria se’ls deixa la ubicació del camp de futbol, enlloc del camp annex de dalt que està en mal estat.

Evidentment la lectura que faig no és només de tot allò positiu, sinó que són moltes les coses millorables de les que prenem nota, com per exemple l’horari de la matinal d’atletisme a la Festa Major, o com ha de gestionar-se la publicitat del pavelló i sobretot quins han de ser els criteris que regeixin els ajuts econòmics que solen rebre les entitats del nostre poble...

Raül Sabaté i Cervelló

Regidor d'Esports - Medi Ambient

VALORACIÓ DEL GOVERN MUNICIPAL

2011-10-06T23:56:00.005+02:00

Valoració dels 100 primers dies de govern municipal

Des d’ERC creiem que, en el breu temps que portem de legislatura, hem aconseguit una bona integració entre membres del govern que ja formem, a hores d’ara, un govern plenament cohesionat. Els dos partits de govern hem establert un full de ruta de com volem que sigui la legislatura i de com aconseguir salvar els efectes de la crisi

econòmica, des d’un ajuntament transparent i auster.

La recent signatura del conveni sobre el nou abocador del Racó de la Pubilla amb els 4,6 milions d’euros que l’ajuntament ingressarà durant aquesta legislatura són un magnífic inici en aquesta direcció.

No ha estat una feina tant tranquil·la com un llarg estiu per davant feia preveure. Se’ns han creuat pel mig les famoses retallades. Haver de barallar-te, des del primer dia que assumeixes una responsabilitat, per a que no et redueixen aportacions i programes amb els quals contaves (els pares que tenen xiquets a l’Escola de Música o a l’Escola Bressol ho sabran de primera mà) no és una situació agradable, però de ben segur que ho sabrem aprofitar per a fer més eficient el govern municipal.

Amb la concreció els pressupostos de l’any vinent, els diferents projectes aniran veient la llum durant les properes setmanes. La presentació de l’Hotel d’entitats n’és un bon exemple. Aquest serà, sens dubte, un dels grans projectes urbanístics de la legislatura, junt amb una llei de barris que arrencarà també en breu. Però, sens dubte, el que creiem més d’agrair d’aquests primers cent dies, ha estat poder aparcar la mala maror amb que es va acabar el darrer procés electoral. Esperem que el tarannà conciliador i constructiu continuï durant tota la legislatura. De ben segur Flix en sortirà guanyant.

Francesc Barbero i Escrivà

Portaveu del Grup Municipal d’ERC

(Escrit aparegut a "la Veu de Flix" n. 373, setembre 2011)

LA PLAÇA MAJOR

2011-10-04T23:38:00.007+02:00

Aquest és, segurament, un dels espais més emblemàtics de la nostra vila, és el centre neuràlgic on, es pot dir que "des de sempre", s'hi han produït esdeveniments molt importants de la nostra història.

És el lloc més antic de fer festa, de mítings i reunions, dels principals esdeveniments religiosos, és també un dels principals indrets, on, segons els esdeveniments polítics, es canvia el seu nom, és curiós que el carrer Major mai hagi canviat de nom i en canvi la Plaça Major (nom ja documentat a principis del segle XVII) es va dir Plaça / Plaza de la llibertat a l'etapa republicana i Plaza / Plaça d'España durant tot el franquisme i bona part de l'etapa democràtica. Els darrers anys s'ha recuperat el seu nom primer i més antic i sense connotacions polítiques, la Plaça Major.

És el lloc on des de l'any 1360 i fins la construcció del nou mercat municipal es va celebrar mercat tots els dimarts, encara perdura el rellotge de sol i la mesura patró del Cantó de la Cana i és el lloc on encara es conserva el ball de plaça, una de les celebracions de Festes Majors, amb la festa del riu, més antigues i tradicionals.

És el lloc per on passava l'antic reg de la vila procedent de l’assut i en direcció als Xofars, als horts de Baix de la Vila i als horts dels d'Arenys, és on hi havia una de les entrades a un del refugis antiaeris principals construïts durant la passada Guerra Civil (1936-1939), per aquesta entrada va estar a punt de sobreeixir la riuada de 1937, va faltar dos pams per a que l'Ebre passés pel Carrer Major, ja que l'altra entrada era a la Costa del Graner. És el lloc on hi van a parar més carrers o d'on en surten més, segons com es miri i, finalment te una curiositat per a mi molt important, no hi és l'església!, fixeu-se que a la majoria de pobles l'església és al centre de la població, a Flix és als afores del nucli antic i en lloc inundable! ben bé no sabem perquè però potser tindria a veure que la vila va néixer a redós del castell vell, on ja hi havia una església, segurament dedicada a Sant Martí.

Aquest plànol que veure-ho a continuació és una part d'un de més gran, del segle XVIII, de la Guerra de Successió (1702-1714), és fins ara el plànol urbanístic més antic que tenim, Es pot veure molt bé com s'estructuren els primers carrers, sempre al voltant de la plaça i el carrer Major, en el capbreu de Flix de 1624 es pot ampliar la informació sobre els noms dels primers carrers. Hi ha plànols més antics, com els de Beaulieu de la Guerra dels Segadors (1640-1652), però no hi surt cap carrer.
jAUM
jJJaume Masip